Cap municipi s'escaparà de tenir els panells que anuncien les obres pagades amb els diners del pla de Zapatero escampats pels carrers. És igual que alguns ajuntaments hagin proposat fer els panells més petits. Ahir, un portaveu del Ministeri d'Administracions Públiques es va mostrar taxatiu sobre la qüestió i va remetre aquest diari al contingut del reial decret que obliga a indicar cada una de les obres amb un cartell de tres per quatre metres. La contundent resposta del ministeri contrasta amb les explicacions donades des de l'Ajuntament de l'Hospitalet, que assegura haver rebut permís de l'Estat perquè els panells puguin ser més petits, sense exigir una mida mínima, sempre que mantinguessin la proporció que recull el reglament. El govern d'aquest municipi ha demanat reduir la mida dels panells, ja que si són tan grans diu que no els podrà col·locar al centenar de carrers que s'han d'arreglar amb els fons estatal d'inversió local. La versió donada des de l'Hospitalet difereix de la de l'Ajuntament de Pineda, que confirma les explicacions donades pel Ministeri d'Administracions Públiques. El municipi va demanar fer les tanques publicitàries més petites, però Madrid li hauria dit que havia d'acatar el reial decret i fer els panells segons la normativa.
VOLEN PANELLS MÉS PETITS
Premià de Mar, la segona població del Maresme, també vol demanar a Madrid que els rètols que informaran de les 18 obres que es faran siguin de mides més reduïdes. Per la seva banda, el regidor d'Urbanisme de Sitges, Armand Paco, també aposta perquè «hi hagi algun tipus de rectificació» pel que fa a la despesa que suposa fer uns cartells tan grans. «L'important és gastar-se els diners en l'obra, és de sentit comú», assegura el regidor, que afegeix, però, que les grans perjudicades seran les ciutats amb més volum d'habitants, i no els municipis com Sitges. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu que també ha sol·licitat a través de la Federació de Municipis una reducció en les dimensions dels panells.
A FAVOR DE LA MIDA
A Barcelona, la ciutat on es faran més obres de microurbanisme pagades pel fons estatal d'inversió local, el govern municipal treu importància a la polèmica de la mida de les tanques. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i portaveu del govern municipal, Jordi William Carnes, va assegurar ahir que «és tan legítim que el ciutadà sàpiga qui fa l'obra, com que qui la fa ho digui». Això sí, va admetre que cal fer-ho «raonablement». No va entrar a considerar, però, si són o no raonables els 560.550 euros de la factura dels cartells a Barcelona, que quasi tripliquen ls 214.000 que costaven els arbres de Nadal elèctrics pels quals van ploure les crítiques a la tinent d'alcalde ecosocialista Imma Mayol.
L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, també va mostrar la seva indiferència davant la polèmica dels plafons. «Jo no sé si han de ser més grans o més petits, m'és igual.» Això sí, va afirmar que el que més l'interessa són els 35,7 milions d'euros que faran en inversió a la ciutat i que serà una millora per tots els barris. «Més que el panell, el que m'interessa és la millora», va insistir l'alcalde.
Informació elaborada per: Laura Marín, Albert Mercader, Míriam del Almo, Lluís Martínez, Teresa Márquez, Miquel Àngel Luque, Ivan Vila i Paula Mercadé.
)
