La crisi ja hi era (de creixement, però) i ara la patacada econòmica global ha aguditzat la incertesa. Sembla que va ser ahir però en un mercat tan dinàmic com el del vi vuit anys són molt de temps. Prou perquè els ceps que es van plantar fins a l'any 2000, quan al Priorat tot el raïm ja estava venut a bon preu abans de veremar, hagin començat a produir. Moltes empreses, algunes de sectors molt potents i aliens al món vitivinícola, van veure la possibilitat de fer negoci, van començar a plantar vinyes i obrir cellers, amb el consegüent augment de la producció, que actualment es troba «per sobre de les possibilitats de venda», segons el president de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez.

Aquest excedent acumulat ha fet baixar els preus amb devaluacions de fins al trenta per cent, les ampolles han deixat de ser un actiu que els bancs ja no accepten com a aval, cosa que dificulta encara més l'accés de les empreses al crèdit. Álvarez atribueix a aquests factors i a «la desestabilització dels mercats» la situació en què es troben alguns dels cellers de la DOQ, que té 84 inscrits. «El vint per cent dels cellers es veuran obligats a prendre mesures davant la crisi actual, per la retallada de fons de finançament, addicionals a les mesures que ja haurien hagut de prendre per la crisi que ja estava vivint el sector del vi abans.»

Això no vol dir necessàriament que tots aquests cellers hagin de tancar, que estiguin en venda o que busquin accionistes. Però n'hi ha que ho tenen molt difícil, un de cada cinc, i la incertesa fa que els rumors sobre impagaments, estocs acumulats i acomiadaments s'hagin desbocat.

«UN NÚVOL DE FUM»
«Si jo tingués un celler i el pogués vendre a un preu raonable, que no fos diguem-ne a preu d'enderroc, crec que me'l vendria. I penso que com jo molts, de fet ara tota la comarca està en venda perquè amb l'actual conjuntura de mercat no es pot viure com fins ara, de la faula i en un núvol de fum. N'hi ha que no han fet els deures i ara ho paguem tots fins al punt que gairebé ja li interessa a tothom vendre-s'ho», afirma el representant d'un celler el nom del qual prefereix que no es publiqui.

ECONOMIA «DE GUERRILLA»
La situació en alguns casos ha arribat a l'extrem que confessa una altra font que prefereix mantenir l'anonimat a l'expectativa dels esdeveniments: «Estem ajustant despeses al màxim amb tàctiques d'economia de guerrilla perquè cap família quedi tocada, fins i tot ens hem plantejat que si ha de marxar algú la resta de treballadors reduirem la jornada perquè ningú perdi la feina.»

CAIGUDA DE LES VENDES
A partir de la demanda d'etiquetes per embotellar la producció, la DOQ Priorat afirma que «la progressió ha estat ascendent en els últims cinc anys», explica Salustià Álvarez. El president del consell regulador relativitza la reducció de les vendes de l'any passat, d'un any 2008, «perquè arriben després d'un any, el 2007, en què hi va haver un increment del 30%». Tot i la dificultat per fer comparacions atesa aquesta i altres variables Álvarez diu que enguany les vendes estan caient «entre un quinze i un vint per cent». Això, però, no ha afectat tothom de la mateixa manera. En el cas d'Álvaro Palacios la davallada de les vendes al gener ha estat «petita», del 10%. Altres, en canvi, «tenen el celler ple i encara busquen un comercial sense sou, a comissió, per poder-lo vendre», expliquen fonts relacionades amb el sector sindical agrari.

EMIRATS I AMÈRICA DEL SUD
Palacios, que ahir era a la capital dels Emirats Àrabs Units promocionant els seus vins en un sopar per a més de vuitanta persones cuinat per Santi Santamaria, centra l'esforç «a reactivar mercats alternatius com aquest per compensar la manca de consum en altres mercats com el nord-americà, que pateixen una gran recessió». Segons va afirmar: «El vi del Priorat és tan important que ara l'hem de defensar i enaltir més que mai.» En aquesta línia Bodegas Hebe assenyala davant la «lògica incertesa» sobre les previsions del 2009: «Hem incrementat la nostra labor comercial a l'exterior i hem buscat noves possibilitats en països emergents com els de l'est d'Europa, Amèrica del Sud i Àsia.» Els vins de gamma alta ben situats i els que ofereixen millor relació qualitat-preu són els cridats a fer front a la crisi.