«Treballava en una agència de comunicació digital quan vaig decidir prendre'm un any sabàtic i marxar a Centreamèrica. Allà vaig entrar en contacte amb el moviment slow .» La Marta Gran, veïna de Sant Cugat del Vallès de 33 anys, s'ha afegit al conjunt de persones que han decidit prendre-s'ho amb calma.

«La filosofia de fons és ritme, serenitat i simplicitat», explica Josep Maria Esquirol, filòsof i director de l'Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson. «La vida contemporània i urbana fa que ritmes tan bàsics com el biològic i el social es perdin. El moviment slow aposta per recuperar-los», afegeix. És tan fàcil com ara dormir i menjar quan toca o tenir unes rutines laborals i socials. Accions que són de sentit comú i que, atrafegats per la feina, sovint descuidem. «No es tracta de fer les coses amb lentitud, sinó que, durant el temps que hi dediquem, hi estiguem amb una actitud serena», continua Esquirol. «No és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat», afirma. Cal prestar atenció a totes les accions que un fa. «La vida atapeïda de les persones adultes, que ara traslladem a la vida dels nostres fills, s'ha de simplificar», afegeix el filòsof. Es tracta de trobar l'equilibri. Córrer quan les circumstàncies ho demanen i aturar-se a gaudir de la vida sempre que sigui possible. En definitiva, no sotmetre's a la tirania del temps.

«SLOW FOOD»
El moviment slow afecta diferents disciplines, de l'educació a la medicina, passant pel menjar o el sexe. De fet, el moviment va néixer a Itàlia l'any 1986 arran de l'slow food. El menjar sense presses es contraposa al conegut fast food. Aposta pels aliments saludables i que no perjudiquen el medi ambient. Busca recuperar el plaer de seure a taula per gaudir del menjar. «M'agrada dedicar temps a cuinar i menjar-me el que faig amb molta tranquil·litat. Si és possible, en companyia de la meva parella. Així podem parlar d'allò que ens preocupa», explica la Marta, qui afirma que formar part del moviment slow life implica una filosofia de viure que connecta amb l'interior de la persona.

«SLOW SEX»
Viure més a poc a poc per sentir-se a un mateix i introduir aquesta manera de fer també en les relacions sexuals. El psicoterapeuta Albert Rams diu que en una relació sexual slow «tot allò que succeeix no ha de succeir com una activitat més, sinó que s'ha de ser conscient del que està passant». Slow sex no significa allargar el coit, sinó que l'acte sexual ha d'incloure una relació personal. «S'ha de crear un espai de plaer on càpiga la respiració, el joc, les mossegades, els tocaments, les paraules», explica. «És una manera de fer sexe connectant més amb el teu interior», relata la Marta.

CANVI DE MENTALITAT
Les persones que viuen en països desenvolupats tendeixen a l'individualisme i es regeixen per una mentalitat mercantilista i consumista. «Els que duen una vida tranquil·la tenen més relació amb la comunitat i intercanvien les seves habilitats socials», explica Esquirol. Són persones motivades a intercanviar temps. A través dels anomenats bancs del temps, ensenyen una habilitat pròpia a canvi d'aprendre l'habilitat d'un altre. També s'intercanvien feines o serveis.