Quan el juny passat Jordi Hereu i el tinent d'alcalde responsable d'Habitatge, Urbanisme i Règim Interior, Ramon García-Bragado, van anunciar el propòsit de l'Ajuntament de multiplicar per deu els punts gratuïts d'accés a internet sense fils en instal·lacions municipals, inclosos casals de barri, centres cívics, socials o culturals, mercats i pavellons esportius, els responsables de l'organisme estatal que supervisa les obligacions dels operadors en el mercat de les telecomunicacions es van posar en alerta. Les prevencions de la CMT s'han vist confirmades amb el plec de condicions tècniques del projecte que l'octubre passat va elaborar l'Institut Municipal d'Informació i que ha sustentat el concurs públic adjudicat fa unes setmanes a l'empresa British Telecom (BT) per un import de 3,9 milions d'euros. El contracte, amb una vigència de tres anys, concedeix a la companyia britànica la instal·lació, la configuració, el manteniment i el monitoratge d'una xarxa de navegació gratuïta per internet adreçada als ciutadans de Barcelona i ubicada a l'interior de 500 espais municipals. La concessió inclou que, en concepte d'explotació del servei, BT pagui enguany a l'Ajuntament 700.000 euros, una quantitat que puja a 950.000 euros en els exercicis de 2010 i 2011.

Tot i que el projecte conegut com Wi-Fi Barcelona s'ha dissenyat amb restriccions per no fer la competència a l'oferta privada –horari limitat de vuit del matí a vuit del vespre, 60 minuts com a temps màxim de connexió i inhabilitació de les pàgines web que serveixen per descarregar pel·lícules i música o per accedir a continguts pornogràfics o a cases d'apostes–, els responsables de la CMT segueixen considerant que suposa una vulneració de les regles d'un sector liberalitzat. «Les empreses paguen impostos i no es poden usar aquests impostos per fer una competència deslleial donant accés gratuït al tràfic de dades», han manifestat les fonts consultades. Des del regulador estatal, amb seu a Barcelona, s'ha indicat que per no incórrer en una vulneració de la legislació vigent el govern bipartit d'Hereu hauria de limitar l'oferta de connexions Wi-Fi a les dependències administratives del consistori: «El concepte és autoabastiment: allà on hi hagi funcionaris i per comunicar-se entre ells.» En aquesta visió encaixen uns 90 dels 500 punts previstos en el projecte, incloses les biblioteques que gaudeixen, segons diuen a la CMT, d'un «concepte singular». Excepcions a banda, la CMT no admet que el servei gratuït es pugui emplaçar en altres equipaments, per molt que siguin de titularitat municipal, i encara menys en espais públics com ara parcs o places. «Només seria possible si l'accés estigués limitat a les webs institucionals», han afirmat.

Aquesta, però, no és la filosofia del Wi-Fi Barcelona, que vol fomentar el coneixement de les noves tecnologies i la navegació lliure per internet. La contradicció ha donat lloc, tal com asseguren els responsables de la CMT, a l'obertura, des del moment de la publicació del concurs, d'un expedient informatiu contra l'Ajuntament que pot donar lloc a conseqüències més greus si el consistori no fa cas de les recomanacions que li ha fet arribar l'organisme regulador. Des de la Comissió s'indica que, en el supòsit que la xarxa entri en funcionament en les condicions anunciades, l'expedient pot derivar en un procediment sancionador que, tenint en compte precedents en altres municipis, comportaria una multa inicial d'un euro per cada habitatge de la ciutat. És a dir, uns 400.000 euros. La CMT també pot exigir el tancament dels 410 punts anunciats i que creu que no s'ajusten a la normativa, tot i que les fonts consultades subratllen que l'Ajuntament disposa d'alternatives com ara trobar-hi un patrocinador. Dit d'una altra manera, una empresa privada que assumeixi el cost d'oferir accés gratuït a internet als barcelonins a canvi de penjar publicitat a les pàgines inicials.

García-Bragado no ha volgut comentar l'actuació de la CMT i només ha assenyalat, a través de portaveus municipals, que a la seva àrea no tenen coneixement d'aquest expedient informatiu, tot i admetre que estan en contacte amb l'organisme estatal que supervisa el mercat de les telecomunicacions.