Davant la perspectiva de la marxa de l'Espanyol, l'àrea d'Esports i Barcelona Serveis Municipals –l'empresa que gestiona la instal·lació– van elaborar el 2008 un pla de futur sobre l'estadi de Montjuïc. El document, a més de detallar l'activitat que s'hi ha desenvolupat fins ara, amb els corresponents balanços, també conté un informe sobre les seves «fortaleses» i sobre les seves «debilitats».

En aquesta peculiar balança, per un costat es destaca com a una potencialitat l'element emblemàtic i simbòlic de l'estadi, vinculat a una història d'èxit de Barcelona com la que van suposar els jocs olímpics. Es valora, en clau positiva, que és la instal·lació de major ocupació de l'Estat pel que fa a nombre d'espectacles, l'ús «positiu, diversificat i equilibrat» que se n'ha fet, tot i tenir un inquilí fix i, en aquesta mateixa línia, el seu caràcter polivalent. Altres punts a favor destacables són que és un equipament «idoni per acollir competicions atlètiques de gran format i per a la pràctica del futbol», el seu potencial turístic i la seva idoneïtat com a escenari de concerts de gran format.

Ara bé, també hi ha aspectes que necessita millorar. No és un estadi modern, i aquesta és una circumstància de limitació a l'hora de programar-hi segons quin tipus d'actes o esdeveniments. La seva gestió, en termes generals, és positiva, tot i que en els darrers temps, segons diu l'informe, «s'ha caracteritzat per un cert laissez-faire». Arran d'això es constata la necessitat de fer un esforç per potenciar aquest punt de seguida que el club blanc-i-blau es traslladi a Cornellà. També hi falten aparcaments, costa d'omplir i el seu accés presenta dificultats, ja que es troba en una zona mal comunicada en transport públic com és Montjuïc. L'informe conclou que l'estadi no s'ha integrat socialment a la ciutat, en part perquè no s'ha aprofitat del tot la seva concepció polifuncional. Sobre aquest punt, aquesta frase, demolidora, serveix de resum: «Els ciutadans tenen l'estadi més al cor que no pas al cap.»