Tot i que inicialment s'havia especulat amb la possibilitat que l'Espanyol es traslladés aquesta mateixa temporada al nou camp de Cornellà, la realitat ha anat configurant un altre guió. Massa trasbals, i amb el primer equip jugant-se esportivament la vida –o sigui la permanència– a primera divisió, plantejar-se un canvi d'aquesta magnitud abans que acabi el campionat no sembla el més prudent.

Aquesta situació no ha afectat substancialment els plans de l'Ajuntament de Barcelona respecte a una instal·lació de la qual és propietari. Substancialment no, però indirectament sí. El juliol del 2010 se celebrarà a l'estadi el campionat europeu d'atletisme, i el consistori ha convertit aquesta cita en una prioritat política atès que serà un aparador excel·lent per projectar la ciutat a escala internacional. I el proper mes de març es vol començar una ambiciosa reforma de la instal·lació –dissenyada amb la previsió inicial que aleshores ja estaria desocupada– per deixar-la a punt i lluent per a la competició atlètica. Però no hi haurà problema. Les obres no es retardaran, però començaran per aquelles dependències que tinguin menys incidència sobre l'activitat de l'Espanyol.

Superat aquest interval de l'europeu, serà el moment decisiu. S'encetarà una nova etapa en què l'estadi Lluís Companys haurà de tenir molt clar i definit quin haurà de ser el seu paper com a gran equipament públic. Les grans línies mestres ja estan definides i parteixen d'un concepte nuclear. Ja no hi haurà un usuari o inquilí fix i, per tant, s'haurà de diversificar l'agenda d'actes. I aquests no seran exclusivament esportius ni, sobretot, massius. «S'ha de canviar la mentalitat que l'estadi s'ha d'omplir sí o sí. L'important és que hi passin coses», comenta Pere Alcober, regidor delegat d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona. O sigui que la rendibilitat social de la instal·lació estarà per sobre de l'econòmica.

Partint d'això, la pràctica esportiva continuarà jugant un paper cabdal en el futur de l'estadi. Aprofitant el ganxo que pugui tenir l'europeu es vol consolidar Barcelona com a seu d'un míting anual d'atletisme i que, paral·lelament, aculli proves o campionats del calendari català. En futbol, el Lluís Companys serà el camp oficial, i exclusiu, de la selecció catalana. O sigui, cap altre equip hi jugarà com a local, de la mateixa manera que passa amb l'Stade de France de París. Així mateix, Barcelona continua mantenint l'oferta perquè a Montjuïc hi pugui jugar algun partit –amistós o oficial– la selecció espanyola o que pugui aspirar, difícil, a acollir una final de la copa de la UEFA. El rugbi, una disciplina que fins ara no hi ha tingut encaix, és un filó a explotar. Com? Amb partits d'exhibició –per exemple de seleccions– i la USAP. Alcober explica que ja hi ha hagut contactes amb la directiva del club nord-català perquè puguin jugar alguna eliminatòria europea a Barcelona. La bona comunicació amb Perpinyà ho facilitaria, i la gran tirada que té la USAP entre l'afició del país garantiria una bona entrada. Aquest vessant competitiu es complementaria amb un de més amateur, facilitant que a l'estadi s'hi facin més competicions com ara jocs escolars o miniolimpíades.

Tot i que Montjuïc ja és un escenari recorrent de grans concerts, aquesta és una activitat que es potenciarà. La presència de l'Espanyol ha estat fins ara un element que ha limitat que se n'hi hagin celebrat més, ja que el circuit de les grans gires es tanca amb molta antelació i això fa extraordinàriament difícil lligar les dates amb les d'un calendari tan complex com el de la primera divisió. Un handicap que ja va impedir, per exemple, que el darrer tour de Madonna pogués fer escala a Barcelona. Sense un inquilí permanent, doncs, serà més fàcil concretar programacions a mitjà o llarg termini.

L'estadi Lluís Companys també té unes grans potencialitats com a atractiu turístic. «És un patrimoni històric de la ciutat, que està enmig d'un gran parc i envoltat de centres culturals de primer nivell», recorda el regidor d'Esports. El projecte que el consistori té pensat implica crear un circuit de visites a tota l'anella olímpica, convenientment senyalitzat. Finalment també hi ha la voluntat d'afavorir l'activitat a l'interior de la instal·lació. Un pas en aquesta línia serà el trasllat de la seu de la Federació Espanyola de Tennis i la catalana de futbol.