Figueres va estrenar la seva capitalitat cultural homenatjant dos padrins de luxe: l'inventor Narcís Monturiol, evocat per mitjà dels enginyosos aparells de locomoció amb què la companyia francesa Pipototal va arrossegar els figuerencs cap a la rua que va recórrer els principals carrers de la ciutat, i el músic Pep Ventura, glorificat amb la primera sardana aèria del món, encara que acabés sent també de les més efímeres.

Els tretze acròbates de la companyia Deambulants que havien de posar-la en dansa (onze noies i dos nois) van reforçar poc abans de l'hora prevista l'estructura que havia de sostenir-los a 40 metres d'altura per contrarestar l'embat del vent, que tot i haver afluixat a l'hora de l'espectacle va enviar unes quantes ratxes amenaçadores que van aconsellar reduir la durada de l'espectacle de vint a deu minuts. Van ser els mateixos ballarins els que van demanar a crits que els baixessin, veient com es balancejava perillosament l'estructura. Tot i la brevetat, tot just un parell de les sardanes previstes, hi va haver temps suficient perquè el públic nombrosíssim que omplia la Rambla de cap a cap i que estava expectant des de força abans que comencés l'enlairament admirés la bellesa de la composició, intensificada amb un joc de llums de colors. A l'acte institucional del bateig de la Figueres capital cultural van assistir-hi també els alcaldes de les ciutats de les qual pren el relleu.