«La demanda era real, però l'ocupació no», va indica el responsable de l'estudi de la UdG, Joan Vicente. La sacsejada per aquest motiu ha estat més gran del que inicialment es preveia. «Durant anys els habitatges han passat de ser un ús a ser un intercanvi i hi ha hagut molta especulació», va destacar. La gran demanda va provocar un fort encariment de preus i això comporta ara un fre a l'hora de vendre, a causa de les dificultats de finançament actuals i al context econòmic de crisi.

EVOLUCIÓ DIFERENT
En l'estudi es posa de manifest que des dels anys noranta els municipis de l'interior han concentrat el creixement més gran del parc d'habitatges i que, fins i tot durant la crisi dels anys noranta, es va mantenir l'increment. És a partir del 2007 quan s'observa una caiguda important. La zona costanera, en canvi, ha mantingut des del 2000 quasi estable el nombre d'habitatges nous construïts cada any. Mentre que l'any 1987 els habitatges construïts a la costa representaven el 58% del total, el 2008 tot just arriben al 36%.

Pel que fa a la dinàmica de les ciutats, és força irregular fins al 2001, quan el nombre d'habitatges nous construïts es va estabilitzar al voltant dels 5.000 o 6.000 anuals. Tant el 1987 com el 2008, els habitatges construïts a les ciutats han suposat al voltant del 50% del total.

LES HIPOTEQUES
En els darrers catorze anys, les hipoteques per habitatges també han crescut de manera ininterrompuda, moltes destinades a habitatges de segona mà, un mercat amb pisos fins i tot per estrenar. El 2007 ja es va produir una caiguda de la contractació d'hipoteques i el primer semestre del 2008 el nombre va ser de 9.147. «Això fa preveure que en el total de l'any el nombre pot ser menys de la meitat del 2006, quan es van superar les 32.000.»