La contractació d'habitatges es va instal·lar durant anys en una dinàmica de fort creixement i el 2007 ja va fer un tomb, amb una disminució del 38,82%. El 2008 la baixada va ser molt més significativa i va arribar al 82,07% i en algunes comarques, com ara la Garrotxa, hi ha un estancament total. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ernest Oliveras, va indicar, en relació amb la Garrotxa, que aquesta davallada pot ser motivada perquè en anys anteriors, com el 2007, hi havia hagut un gran creixement pel que fa a contractacions, però també per altres factors que s'haurien d'acabar d'analitzar.

DESCENS GENERALITZAT
A banda de la Garrotxa, la comarca amb més descens de contractació d'habitatges és la Selva, amb un 90% menys, i on en nombres absoluts és on es nota més, ja que s'ha passat de 2.758 habitatges el 2007 a 288 l'any passat. L'Alt Empordà, el Gironès i el Baix Empordà també són comarques molt afectades pel descens.

Pel que fa a la tipologia d'habitatges, la més afectada és la plurifamiliar (els pisos), ja que habitualment aquesta construcció és la que nota més les tendències a l'alça o a la baixa. En el cas dels pisos, la baixada de contractacions va arribar l'any passat al 93,97%.

Respecte a l'evolució de la contractació a escala comarcal, s'ha produït una situació inèdita en els darrers vint-i-cinc anys: la caiguda a les vuit comarques per sota o al voltant dels 500 habitatges i algunes han arribat a una virtual contractació zero en els darrers mesos. «A les comarques costaneres, el Gironès i la Garrotxa, en els darrers vint anys mai no s'havien contractat tan pocs habitatges», segons es destaca en un estudi de la UdG.

Tot i que el 2007 el dinamisme a la construcció ja anava a la baixa, el nombre d'habitatges acabats encara va pujar i això va mantenir el sector actiu, però el 2008 la xifra també es va situar en una línia de descens, i es va passar de 13.474 habitatges el 2007 a 12.175 el 2008, un 9,64% menys. Tot i això la caiguda ha estat petita per la bossa de contractació acumulada. La comarca més afectada percentualment ha estat la Cerdanya, amb un descens del 34,40%, i només s'ha mantingut una pujada al Baix Empordà i al Pla de l'Estany.