La fiscal reconeix, en el seu escrit d'acusació, que almenys 28 reclusos van ser apallissats un cop es va controlar el motí de la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, el 30 d'abril del 2004. Tanmateix, només n'ha pogut acreditar quinze. I és que la situació es va descontrolar fins a l'extrem, segons va admetre dies després el Departament de Justícia, llavors dirigit per Josep Maria Vallès. Segons el relat del ministeri públic, la nit del 30 d'abril el conseller de Justícia es va reunir amb el secretari de Serveis Penitenciaris i altres comandaments, i van acordar traslladar de manera immediata els protagonistes del motí i altres presos a altres centres perquè Quatre Camins pogués tornar a la normalitat.

EL PASSADÍS DELS COPS
L'operació del trasllat va començar l'1 de maig a la matinada, mentre uns tres-cents funcionaris que estaven fora de servei –segons Justícia– van entrar a la presó en saber que el subdirector, Manuel Tallón, va ser ferit de mort per un grup d'interns. «Els presos van ser trets de les cel·les en l'estat que es trobaven i molts d'ells només duien la roba interior o les sabates», afirma la fiscal, que hi afegeix: «Durant el trasllat al departament d'ingressos, alguns dels funcionaris van formar una espècie de passadís, i quan els presos hi passaven pel mig eren colpejats, insultats i vexats en nombroses ocasions.» Fins i tot, detalla que a l'espai on havien de ser reconeguts per un metge també eren picats. D'aquestes agressions, la fiscalia acusa vuit funcionaris i demana l'arxiu per a tres més.

Dels funcionaris identificats, la fiscal precisa que el llavors subdirector mèdic, Xavier Martínez, va abusar del seu càrrec i «va agredir els interns que anava visitant amb cops, cops de puny i amb la defensa de goma». En concret, l'acusa de provocar hematomes i contusions al cos, a les cames o a la cara de vuit interns, fets que qualifica de vuit delictes contra la integritat moral no greus i vuit faltes de lesions, per a cada un dels quals demana un any de presó; en total, vuit anys de presó i 24 anys d'inhabilitació per a treball o càrrec públic, més una multa de 4.800 euros. Martínez va ser l'únic destituït pel motí arran d'una carta que va publicar a la premsa en què criticava el conseller per haver ordenat l'aïllament de 1.300 interns després del motí. El 2005 un jutge social va obligar la Generalitat a readmetre'l i el seu destí era la presó de Ponent.

Pel que fa a la resta de funcionaris acusats, la fiscal demana tres anys de presó per a Trinidad Miñan, dos anys per a Yolanda Martín i un any per a Pedro Trujillo, llavors cap de mòdul, i els caps de servei i de centre José Antonio Rey, Jordi Jordà i Rafael Jesús per haver vist les agressions de què van ser víctimes certs reclusos (alguns dels quals ni tan sols van participar en el motí) i no haver fet res per evitar-ho. Tots vuit acusats continuen en actiu. Pel que fa a la responsabilitat civil, la fiscal sol·licita que els acusats paguin entre 75 i 250 euros als interns per les lesions causades, i en aquest cas en fa responsable civil subsidiària la Generalitat.