Acabem de rebre la notícia del decés d'en Joan Fausto Martí just el dia en què havíem previst, des de mitjan desembre, retrobar-nos després de la represa de l'activitat de l'any nou per parlar de com podíem col·laborar per encarar la situació de crisi.

És veritat que no havia tingut gaires oportunitats ni molt de temps per tractar-lo, però quan ens trobàvem era per parlar de futur, aquest esdevenidor incert que veia complicat, però, amb la seva afabilitat i amb el deix de qui ha passat per tràngols de tota mena, ens deia convençut que l'havíem d'encarar amb molta responsabilitat i amb una voluntat de diàleg i decisió ferma.

D'en Fausto destacaria, en primer lloc, aquella seva bonhomia en el tracte, un capteniment obert i molt planer que feia que, malgrat que defensàvem sovint interessos confrontats, la conversa i el diàleg fluïssin de manera franca i amena; i, en segon lloc, admiro el seu compromís amb la societat, que ha mantingut fins al final de la seva vida.

Ell que, de ben segur, podia dedicar el seu temps al seu propi profit personal, el posava a disposició dels seus companys per visualitzar així la responsabilitat social que tenen els empresaris.

Ens deixa, entre moltes altres coses, un compromís que ell no ha pogut acomplir, el punt de trobada entre treballadors i empresaris per encarar la situació actual i parlar i reivindicar en tot allò que podem convergir, les accions i iniciatives que ens ajudin a donar resposta als plantejaments que ens demana la societat gironina.

Descansi en pau!