P atronal-sindicats, sindicats-patronal. Davant aquestes paraules es crea una dicotomia generalment antagònica. És evident que els punts de mira quant a les relacions laborals són diferents i la visió estratègica de cada organització depèn d'aquesta visió.

Dit això, com en tota organització, les persones que liderem un projecte som les que, en el fons, aproximem o allunyem els objectius i les definicions conceptuals.

En aquest cas, el senyor Joan Fausto Martí, president de la FOEG, ha estat una persona molt propera.

Personalment ens unia ser i viure en el mateix municipi, i tenir-ne un sentiment de pertinença, tema que ell recordava sovint en moltes reunions de treball o fins i tot en debats en què, fent de tertulians i diferint clarament en la visió general, a micròfon tancat, sempre feia la broma dient «amb ella no em puc discutir ja que som del mateix poble».

Des d'un principi hem mantingut una bona relació personal, amb un tracte proper i obert.

Laboralment i professionalment, hem discrepat obertament, però tant per la seva part com per la nostra hi ha hagut una voluntat ferma d'acostar les possibles solucions a problemes reals.

La FOEG ha perdut un president, treballador, emprenedor i amb qui el diàleg mai ha estat absent.

Des de la UGT de les comarques gironines lamentem la seva pèrdua.