La Lasius neglectius, originària de l'Àsia, va ser detectada a Catalunya l'any 1990 i de llavors ençà se n'han observat poblacions a quinze municipis catalans: Barcelona, Barberà, Begues, Bellaterra, Cerdanyola, l'Escala, les Planes, Sant Cugat, Matadepera, Lliçà de Vall, Piera, Ripollet, Sentfores, Seva i Taradell. Després de 10 anys d'investigació, un grup de científics internacionals, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), acaben de publicar un estudi que descobreix que l'èxit de la formiga invasora quant a estendre's per les ciutats europees es deu al seu comportament cooperatiu. Sorprenentment, i de forma diferent a la manera d'actuar d'altres espècies que no són invasores, les formigues Lasius neglectus poden compartir recursos en comptes de competir les unes amb les altres i es poden arribar a agrupar en nius diferents al seu, la qual cosa facilita la creació de grans colònies amb milers de nius.

Aquesta formiga, molt similar a la negra de jardí, però una mica més petita i de color cafè amb llet, ocupa grans extensions de parcs i jardins, extermina la major part de les poblacions de formigues natives i d'altres insectes, erosiona els arbres i, en molts casos, arriba a provocar problemes socials i econòmics en envair l'interior dels habitatges, on pot penetrar a través dels conductes elèctrics o dels forats de la paret. La proliferació, però, també és deguda al fet que el desenvolupament d'aquest comportament, tot i trobar-se ja en les poblacions d'origen, es fa més evident quan les formigues han escapat de l'acció dels seus enemics naturals, com ara paràsits i patògens, la qual cosa té lloc quan arriben a localitats llunyanes, en les quals els paràsits i els enemics no han tingut temps d'adaptar-se i de respondre als nouvinguts.

ARRIBEN EN TRANSPORT
El professor de la UAB, investigador del CREAF i un dels autors d'aquest estudi publicat a la revista PLOS One, Xavier Espadaler, explica que aquesta espècie de formiga «es desplaça lentament com una taca d'oli», però que la seva arribada es deu principalment, com passa amb la resta d'espècies invasores, a la mà de l'home, sobretot per mitjà de les xarxes de transport de mercaderies.