| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dissabte, 17 de gener de 2009
>

Noves estadístiques del Reus bombardejat




En l'últim any, un rastreig rigorós de la documentació que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal de Reus i la consulta d'altres dades ha permès actualitzar les informacions de la destrucció que van ocasionar els bombardejos feixistes de la ciutat durant la Guerra Civil. Dades que augmenten les xifres aportades fins ara en els pocs estudis sobre el període i que, en el cas de Reus, pràcticament es limitaven al llibre Estadística de los daños causados por la guerra en las ciudades de Reus, Tarragona y Tortosa y resto de la província, escrit per Josep M. Guix Sugranyes i editat per la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus l'any 1941; o a estudis més generals com el clàssic Catalunya sota les bombes (1936-1939) de Josep M. Solé Sabaté i Joan Vilarroya, publicat el 1986. Les noves dades s'inclouran al llibre Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-1939, que Ezequiel Gort i Salvador Palomar esperen publicar el mes d'abril vinent.

L'historiador Ezequiel Gort va avançar dijous algunes de les noves dades. Per exemple, que Reus va patir com a mínim 65 bombardeigs, sense tenir en compte els intensius del mes de gener de 1939, una xifra superior als 56 donats per Guix Sugranyes. També les cases que van destruir les bombes es fixen, de moment, en 330, un nombre que supera amb escreix les 218 que figuraven a l'estadística de 1941. A aquestes 330 caldria sumar les 646 cases que van patir desperfectes, per la qual cosa el parc immobiliari tocat pels bombardeigs seria de 976 edificis, un nombre considerable tenint en compte que Reus tenia en començar la guerra al voltant de 30.000 habitants. Més complicat és concretar el nombre de víctimes mortals dels bombardejos. Les dades que Gort defensa, tot i que amb precaució (els buits documentals són encara molts), són de 225 morts, una xifra, però, que podria ser molt més alta. Sigui com sigui, deixa enrere els 196 morts apuntats per l'estudi de Guix Sugranyes. Gort i Palomar també s'han dedicat en els últims mesos a censar els refugis que es van construir al terme municipal de Reus: 130.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>L'última resistència

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.