Sigui perquè els extrems són característics del clima mediterrani sigui perquè també ho són del canvi climàtic, és evident que el 2008 hem passat de la sequera a l'abundor a velocitat increïble. Una sequera històrica va portar el país a viure l'any passat una profunda crisi hídrica i política, i unes pluges i nevades inèdites l'han tret de cop d'aquella situació. El 16 d'abril del 2007 el govern català activava el decret de sequera en fase d'excepcionalitat 1 amb les primeres restriccions en els usos agrícoles i industrials de l'aigua potable –la Baells, la Llosa del Cavall i Susqueda tenien una tercera part de les seves reserves–. Però la tardor i l'hivern van continuar castigant el país amb molt poca precipitació i el 31 de març de l'any passat els quatre pantans que abasten l'àrea metropolitana –els anteriors més Sau– estaven al límit del 20% de la seva capacitat. El decret de sequera estableix que per sota d'aquest llindar s'ha de començar a restringir l'aigua en l'àmbit domèstic. La Generalitat ja desplegava un seguit de mesures, entre les quals, un transvasament d'emergència des de la conca de l'Ebre al qual s'havien oposat els tres partits del govern quan eren a l'oposició. Ningú imaginava que s'estava a les portes de la primavera més plujosa de la dècada com a mínim i el 19 de juliol els quatre embassaments ja superaven el 72% de la seva capacitat. L'aiguada caiguda deixava en no res el decret de transvasament que havia aprovat el govern espanyol i el sistema Ter-Llobregat sortia del llindar tècnic de sequera. Les restriccions, però, es mantenien fins aquesta setmana perquè la conca de la Muga continuava en excepcionalitat.

L'abundosa pluja i neu recents han beneficiat la Muga i ahir es derogava el decret de sequera que ha estat vigent 21 mesos.