Fa temps, aprofitant la seva presència a Tòquio per presentar-hi La vida secreta de les paraules, Coixet va visitar el turístic mercat del peix de Tsukiji. «Allà em vaig perdre una mica i vaig mirar de fer una foto a una noia maquíssima, espectacular, que netejava la sang de les tonyines; però, al contrari del que feien la resta de gent d'allà, em va dir que no ho fes. Ja a l'hotel, vaig començar a pensar per què no volia ser fotografiada i a crear unes històries que van donar lloc a aquest film.»

Si el personatge que interpreta Kikuchi sorgeix de la realitat, el de López té un punt encara més real, ja que la cineasta ha constatat que «són molts els catalans que viuen perfectament integrats a la cultura nipona, que a la vegada cada cop s'interessa més pels vins».

Sense arribar a viure-hi, Coixet és una admiradora fervent del Japó i de la seva cultura. «De fet, jo vaig a Tòquio i em sento japonesa», va admetre. Devota del rave japonès, la barcelonina admet que en el film també es pot detectar la influència de Haruki Murakami i Banana Yoshimoto, que la van ajudar a entendre el caràcter dels japonesos.

Un altre personatge clau de la cinta, que de fet té molt a veure amb el títol, és el del narrador, un enginyer de so que es dedica a gravar els sorolls de diferents indrets del món. Coixet, que té alguns amics amb aquesta afició, va donar aquest paper a Min Tanaka, un prestigiós ballarí de butoh.