Diversos homes de negocis, occidentals i orientals, seuen al voltant d'unes taules al damunt de les quals unes dones, espectaculars i nues, reposen immòbils amb trossos de sashimi al damunt. Un d'ells rep la notícia del suïcidi de la seva filla i té un atac d'histèria. Així començarà Map of the sounds of Tokio, segons es va poder veure ahir en l'escena 0 que Coixet va mostrar als periodistes, donat que el procés de muntatge del film s'ha anat fent de manera simultània al rodatge.

A partir d'aquí, la pel·lícula mostrarà dues històries paral·leles de Ryu (Rinko Kikuchi), que treballa al mercat del peix de Tòquio netejant tonyines. «Una feina desagraïda, però no menys que la que, fruit de la seva doble vida, fa a la nit com a assassina a sou», explica la directora. L'empresari de la primera escena, doncs, la contractarà per matar l'altre personatge principal del film, David (Sergi López), un català amb un negoci de vins al Japó que havia estat parella de la noia suïcidada i que als ulls del seu sogre és culpable de la seva mort.

Aquest és el punt de partida argumental del llargmetratge, que mostrarà una història d'emocions intenses, com ja havia fet, per exemple, a La vida secreta de les paraules. En aquest cas, però, s'hi haurà d'afegir un cert component sexual que a d'altres obres no es feia tan perceptible. El protagonista de la pel·lícula, Sergi López, que va haver de fer classes d'anglès i japonès perquè normalment roda en català, castellà o francès, s'hi va referir: «Una de les coses que em va captivar és que el guió, que està molt ben escrit i vaig devorar en una hora i mitja, té una escriptura sexual molt potent. Normalment, els guions diuen ‘se besan apasionadamente y hacen el amor'. Això està molt bé, però és tan ampli com el mar. En aquest cas les coses són molt més concretes i especials.» «D'entrada, no hi ha llit», hi va afegir la directora, que va preocupar-se de deixar clar que la presència d'aquestes escenes són determinants per entendre per què «dos personatges de mons tan diferents es troben i salten guspires».

Rinko Kikuchi també va lloar el treball de la seva directora i en va remarcar el caràcter força poètic del guió del film. «Em va encantar i estic molt contenta de treballar amb ella, perquè després de fer algunes pel·lis de producció americana [Babel, per exemple] tenia ganes de fer el salt al cinema europeu», hi va afegir l'actriu japonesa.

Coixet, que diu que se sent molt privilegiada per haver pogut rodar al Japó amb un equip en el qual les figures claus eren homes de la seva confiança, aprofita per reivindicar el caràcter singular de la seva obra: «Diuen que és una pel·lícula ben escrita o poètica, però en el fons no deixa de ser una història marciana amb uns personatges molt complicats, ja que aquesta és la meva visió de les relacions humanes. Un no pot escapar al que és i aquesta és la pel·lícula més dramàtica de totes les que he fet.»

LA RELLISCADA DE COIXET