Els Reis Mags d'Orient es van avançar uns minuts, perquè a les sis tocades ja havien desembarcat i, un any més, havien accedit a Tarragona a través de les escales Reials del Moll de Costa, la seva porta habitual d'entrada a la ciutat. Dels dos missatges que anuncien cada cop que arriben des d'Orient, en el primer no es van cansar d'interpel·lar la seva petita audiència per comprovar si tothom s'havia portat bé i, per tant, es mereixia algun present o, al contrari, carbó. El «sí» va ser generalitzat. Abans, la regidora de Festes de la ciutat, Sandra Coloma, els va donar la benvinguda, i es va congratular que d'allà on venen la recessió econòmica i la crisi sembla que han passat de llarg: «Sort que allí d'on veniu no hi ha crisi.» Tot i el so irregular i la impossibilitat de rebre amb exactitud el missatge, els més petits observaven estorats i incrèduls tota aquella munió de personatges als quals esperen amb candeletes durant tot un any, i que en aquells instants tenien just davant dels seus nassos.

La Part Baixa de Tarragona havia esdevingut un formiguer continu de gent. Un castell de focs artificials va servir perquè comencés tot l'operatiu de trasllat fins al punt de sortida de la cavalcada, al carrer Reial, a l'altura de la plaça dels Infants. Els efectius de la Guàrdia Urbana es van començar a mobilitzar, perquè havien de ser ells els que guiarien tot el seguici. Els Tres Reis es van deixar veure de prop per primer cop dalt dels cotxes descapotables i la cridòria entre la canalla ja es va començar a fer molt més notòria.

La majoria dels pares, mares, avis, àvies, oncles i tietes presents als carrers van optar per creuar la via a la plaça dels Carros i agafar, d'aquesta manera, un bon lloc per no perdre's res de la cavalcada. Els nervis i les preguntes de la canalla, sovint retòriques o de resposta complicada, es fonien enmig de la gent.

NERVIS, TENSIÓ I EMOCIÓ
Una blavor intensa procedent de les motos tant de la Guàrdia Urbana com dels Mossos d'Esquadra –s'estrenaven a la cavalcada– deixava entreveure que la desfilada de Melcior, Gaspar i Baltasar era a punt d'arribar. Els crits enfervorits dels més petits tenien raó de ser. Tot un any d'espera es concentrava en aquella estona, a l'aguait de saber què trobarien al balcó al cap d'unes hores, i tot procedent del sarró d'aquells tres personatges màgics que només es deixen veure un cop a l'any.

A Tarragona, una altra de les novetats va ser el repartiment de caramels sense gluten. Les carrosses que completaven el seguici (la del Fanal, la de l'Arc de Berà, la de la Catedral, la de l'Estel d'Orient, la del Dromedari, la del Rei Melcior, la de l'Oasi, la del Templet de la Princesa Oriental, la del Camell, la del Rei Gaspar, la de la Muralla, la de la Sínia, la del Templet del Príncep Indi, la de l'Elefant i la del Rei Baltasar) van repartir sis mil quilos d'aquests dolços. D'entre el públic més entès, es desprenia la idea que la cavalcada d'enguany havia aplegat més públic que mai. Melcior, Gaspar i Baltasar van transmetre il·lusió, alegria i sobretot esperança, i un cop a la plaça de l'Ajuntament, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els va fer entrega de les claus de la ciutat. Un acte de protocol i que es repeteix cada any.

A REUS, PER L'AIRE
Els xiquets i xiquetes de Reus van veure arribar Ses Majestats amb helicòpter, al Parc de Sant Jordi. Un cop a la ciutat, els Tres Reis van decidir visitar primer els nens i les nenes ingressades a l'hospital de Sant Joan i els avis del sociosanitari, i un cop complerta aquesta missió van procedir a començar la cavalcada pel centre de la ciutat, on els més petits els esperaven amb candeletes per poder veure els Tres Reis Mags d'Orient de prop i poder-los explicar les seves inquietuds. A la capital del Baix Camp també es van repartir caramels sense gluten, i la mateixa quantitat que a Tarragona, unes sis tones. Però la diferència és que a Reus era el segon any que se'n repartien.