| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


dilluns, 29 de desembre de 2008
>

La Facultat de Medicina de la UdG posa en marxa la sala de dissecció, que ja té els tres primers cadàvers

Els 90 alumnes matriculats a aquests estudis hi començaran a treballar al gener

CARMINA SOLANO. Girona
La UdG està acabant d'enllestir la sala de dissecció de la Facultat de Medicina, als mòduls prefabricats del campus de Montilivi. Això permetrà que, després de les vacances de Nadal, els prop de 90 alumnes de la primera promoció d'aquests estudis a Girona comencin a fer pràctiques d'anatomia amb cadàvers. Ja hi ha els tres primers cossos, i d'aquí uns dies n'arribarà un altre. Tots aquests cadàvers són de persones que, en vida, havien decidit voluntàriament donar el cos a la ciència.


+ L'àrea tècnica de la sala de dissecció de la Facultat de Medicina. Foto: JOAN SABATER

Al principi, el pla d'estudis preveia que els estudiants farien les pràctiques anatòmiques a la seu de l'Institut de Medicina Legal (IML) a Girona. Hauria de ser així mentre no hi hagués l'edifici definitiu de la facultat, que es construirà en uns terrenys pròxims a l'hospital Josep Trueta. «Però ens vam adonar que era inviable tant per a l'organització de la facultat com per a l'IML», expliquen els doctors i professors d'anatomia de la UdG Francisco Reina i Anna Carrera. Per això, es va decidir crear una sala de dissecció exclusivament per a la Facultat de Medicina de la UdG, tal com la tenen les altres facultats de medicina.

La sala de dissecció s'ha instal·lat als mòduls prefabricats del campus de Montilivi. A hores d'ara, ja és a punt l'àrea tècnica de la sala, on s'embalsamen i es conserven els cossos. De fet, ja fa dies que els professors hi treballen. Ara, falta enllestir la zona docent, on hauran de fer pràctiques els estudiants. Segons el degà de Medicina, Ramon Brugada, aquesta part estarà enllestida d'aquí a un mes.

A les neveres de la nova sala de dissecció, ja hi ha els tres primers cadàvers, que han estat cedits per gentilesa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és previst que aviat hi arribi el cos d'una dona gironina que va morir al setembre i que, fins ara, ha estat al dipòsit de l'IML, que és a l'edifici dels jutjats de Girona.

Tots aquests cadàvers són de persones que voluntàriament havien demanat que, quan es morissin, el cos es donés a la ciència. Quan van omplir la butlleta autoritzant-ho, cadascuna d'elles va haver de triar la universitat a la qual volien que es lliurés el cadàver. En aquest sentit, la UdG ha començat a rebre les primeres trucades de persones que s'han interessat a donar el cos a la nova facultat de medicina. En el cas de la UAB, actualment hi ha prop d'un miler de persones que encara són vives i que han demanat expressament cedir el cos a la facultat de medicina. «Moltes d'aquestes persones són de les comarques gironines», afirma Francisco Reina, que havia estat responsable de la sala de dissecció de la universitat de Bellaterra.

«Tractem els cossos amb el màxim respecte, i així ho transmetem als alumnes», hi afegeix Reina. La UdG estudia la possibilitat de crear una estàtua o un columnari en què consti el nom de les persones que «altruistament» han cedit el cos a la universitat, per fer-los un reconeixement.





Què s'ha de fer per donar el cos a la ciència? - Cal posar-se en contacte amb la facultat de medicina de la universitat a la qual es vulgui fer la donació. Allà es comuniquen els tràmits que s'han de seguir, com ara omplir un butlletí de donació i adjuntar la còpia del DNI. Al final del procés, l'interessat rep un carnet de donant.

Quin és el perfil dels donants? - No hi ha gaire homogeneïtat en aquest sentit, però la majoria de donants decideixen ser-ne a partir dels 60 anys.

Quina és la finalitat de la cessió del cos? - El cadàver es destina a la docència i la investigació en l'àmbit de l'anatomia humana i la medicina.

Se sotmet el cos a algun tractament? - S'embalsama i s'emmagatzema en fred (a 6 graus). Si no el manipulen, es pot conservar uns quatre anys.

Què es fa del cos un cop s'ha estudiat i no se'n pot treure cap altre profit? - S'incinera o bé s'enterra.

És imprescindible que el difunt hagués autoritzat en vida la donació del cos a la ciència? - Sí. En el cas dels menors d'edat, els seus pares ho haurien d'haver demanat mentre el nen era viu.

Si el difunt havia autoritzat la donació a la ciència, sempre es fa la seva voluntat? - No sempre. No s'accepta la donació a la ciència si al cos li han practicat l'autòpsia, ja sigui per motius mèdics o bé judicials (per exemple, en el cas d'accidents de trànsit, homicidis o suïcidis). Tampoc no s'accepta en el cas d'algunes malalties infectocontagioses, que representin un risc de contagi per a les persones que treballaran amb el cos.

Els donants han de fer públic que ho són? - Estan protegits per la llei de protecció de dades, que garanteix la confidencialitat de les seves dades personals. Però s'aconsella que informin algun familiar o persona del seu entorn perquè n'estiguin al corrent i la donació es dugui a terme.

Els familiars dels donants han d'assumir el cost del trasllat del cos a la facultat? - No. Això va a càrrec de la universitat.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>La Facultat de Medicina de la UdG posa en marxa la sala de dissecció, que ja té els tres primers cadàvers

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.