Més pisos en igual espai. Aquest ha estat el paraigua sota el qual s'han aixoplugat diverses formacions polítiques de Pineda i Malgrat per denunciar l'actuació urbanística conjunta més important que s'ha de desenvolupar en els propers anys al Maresme. La construcció d'un total de 2.576 habitatges, la meitat dels quals, de protecció oficial, en 38,8 hectàrees és vist pels grups de l'oposició dels dos ajuntaments com un atemptat contra el territori i la sostenibilitat, i com una equivocació «amb greus resultats» per resoldre amb rapidesa la demanda de pisos assequibles.
Des de Pineda, tant CiU com el PP han pres posicions contràries al plantejament de l'ARE que ha d'unir el barri del Poblenou amb el centre de la població. Pels convergents, «l'ARE no manté el principi de racionalitat i creixement sostenible, i trenca el procés plantejat pel planejament urbanístic de Pineda». Hi afegeixen que es tracta d'una proposta desmesurada, a banda que no preveu els serveis socials, educatius i sanitaris que facin sostenible l'ARE per si mateixa. Pel que fa al PP, considera que «cal una reducció de la densitat d'habitatge al màxim possible, 56 pisos per hectàrea, que es traduiria en uns 1.700 pisos». Els populars, que comparteixen part dels arguments de CiU, també destaquen la necessitat que es faci un estudi sobre la necessitat «real» d'habitatge protegit a Pineda. «No pot ser que el nostre municipi assumeixi tot sol la manca d'aquest tipus d'habitatge de gran part del Maresme», recullen les al·legacions.
REBUIG TAMBÉ SOCIAL
Aquest rebuig a l'ARE, tal com la planteja la Generalitat, també rep el suport de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera, que alerta de les conseqüències que una actuació urbanística com aquesta podria tenir en l'àmbit de la riera. «És un model de creixement que comporta un alt consum d'espai i que significa la construcció d'una quantitat d'habitatges molt elevada, amb tot el seguit d'implicacions socials, territorials i ambientals, entre d'altres, que representarà», assenyala un dels seus membres, David Pavón.
Pel que fa a Malgrat de Mar, CiU exposa arguments molt semblants als del seu homòleg de Pineda. Amb els 525 habitatges previstos a la zona del carrer Escultor Clarà, «s'intenta imposar un model urbanístic que no ha estat consensuat per les formacions polítiques, que deforma els objectius consensuats amb criteris de racionalitat i creixement sostenible, i trenca el procés plantejat pel planejament urbanístic de Malgrat». A banda de considerar també desmesurat el nombre d'habitatges, CiU de Malgrat recull en les al·legacions que «no s'han previst els serveis socials, educatius i sanitaris que caldria construir, excepte el nou equipament escolar que ja estava previst en el POUM». El grup d'ERC també ha presentat al·legacions en el mateix sentit, directament al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
AL·LEGACIONS DEL GOVERN
En el cas de Pineda, ahir la regidora d'ERC Mònica Palacín va confirmar que el govern –compartit amb el PSC– també presenta un seguit de modificacions a la proposta de la Generalitat. Palacín entén la preocupació expressada pels grups de l'oposició per l'anunci de construcció d'un nombre tan gran d'habitatges. «Nosaltres tampoc no creiem que en facin falta tants, i per això treballem per trobar solucions que en rebaixin el nombre», va puntualitzar. En aquest sentit, la regidora parlava d'ampliar la zona destinada a oficines i serveis i a espai comercial, «cosa que reduiria la quantitat de pisos i revitalitzaria el teixit comercial de Pineda». Palacín, però, es mostrava prudent i apel·lava a la responsabilitat del govern abans de prendre cap decisió: «El PP1, amb la llei a la mà, s'ha de desenvolupar urbanísticament, perquè els propietaris hi tenen tot el dret i l'Ajuntament ha de vetllar perquè es faci amb el millor benefici per a Pineda.»
)
