L'ambient que es respirava ahir al matí al MNAC era tan satisfactori com insòlit. El president del museu, Narcís Serra; la directora, Maite Ocaña, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, van coincidir a dir, en els seus discursos de la presentació, que el MNAC ha obert una nova etapa en què es faran tots els esforços necessaris per incrementar, millorar i dignificar la col·lecció d'obres que atresora. S'han acabat els temps en què l'última prioritat cultural del país era preocupar-se perquè entressin noves obres al MNAC. Tan última que no era ni prioritat. Ocaña ho va expressar així: «Hem recuperat la il·lusió.» «Per fi el MNAC s'ha fet un lloc en el mercat de l'art i dels col·leccionistes. Ara ja saben que som compradors. Això no passava en un museu de Catalunya des de feia molt de temps.» I va continuar així: «Un museu que no incorpora obres és un museu que no es desenvolupa.» «S'ha obert una finestra que posa fi a l'absència d'adquisicions ancestral», va rematar.

Narcís Serra va deixar ben clar ahir que aquestes 12 incorporacions són tan sols «el començament, no el final», d'una prometedora aventura per continuar omplint el MNAC d'obres clau de les avantguardes catalanes. «Vam fer un esforç considerable per obrir la sala dedicada a Picasso, i sabem que l'haurem de fer per tenir quadres de Dalí i Miró. Sabem que Dalí i Miró han de ser en aquest museu», va emfasitzar Serra. Millorar els fons del MNAC implica «mobilitzar la societat civil catalana» i, per tant, acostar-se i relacionar-se amb els propietaris de les obres. Serra va fer una crida oberta a les donacions, ja que les possibilitats que el museu inverteixi grans sumes de diners són minses. «Buscar i trobar les peces que ens falten vol dir tenir molta paciència, habilitat i convenciment. Cal mantenir relacions continuades amb els col·leccionistes», va sentenciar.

I justament amb paciència i molta mà esquerra en les negociacions, el museu ha fet ara una jugada mestra. Per 668.000 euros, una xifra raonable (raonable si es té ben present el que s'arriba a manegar en l'actual mercat de l'art), ha adquirit fins a 12 obres: 5 són compres firmades i 7 són dipòsits amb la compra ja pactada (un dels casos és el de Clavé, que està pendent que es resolguin uns temes d'herències). Hi ha una tretzena obra que també s'ha pagat amb aquests diners: és l'escultura Noies entrellaçades, d'Àngel Ferrant, que es va comprar fa dos anys. Dels 668.000 euros, 300.000 els ha aportat la Generalitat, un gest que ahir, de manera unànime, es va aplaudir amb entusiasme.

Les compres ja firmades són la pintura Constel·lació (1933), d'Artur Carbonell; i quatre obres (un collage i tres olis) de Jaume Sans, d'entre les quals sobresurt Camagüey hidráulico en cuclillas, que es va mostrar a l'Exposició logicofobista del 1936, organitzada pel grup Amics de l'Art Nou (Adlan) a les Galeries Catalònia de Barcelona, una de les exposicions d'art d'avantguarda més importants de les que es van celebrar a Catalunya abans de la Guerra Civil.

Pel que fa als dipòsits amb opció de compra, hi ha dos olis i un dibuix del pintor Lamolla, unes obres en què es percep clarament la forta empremta que va deixar el surrealisme internacional en la plàstica catalana, i fins a quatre obres d'Antoni Clavé: tres cartells de gran format realitzats l'any 1934 per a la façana del cine Capitol a fi d'anunciar les pel·lícules que s'hi estrenaven, i l'assemblage Home amb monocle (1939).

La nova sala del MNAC es completa amb 17 obres més que ja formaven part de la col·lecció del museu. Llueixen fins a cinc obres de Leandre Cristòfol, deu fotografies de tres autors diferents (Pere Català Pic, Emili Godes i Josep Masana), les Noies entrellaçades (del 1952, l'única obra de les 29 que hi ha a la sala que no és dels anys trenta), d'Àngel Ferrant, i una obra de Salvador Ortiga procedent d'una donació (relativament recent) que va fer la vídua de l'artista Marinel·lo. Aquesta obra d'Ortiga és un cartell collage que va dissenyar per a l'exposició 3 escultors nous: Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra, organitzada el 1935 sota els auspicis del grup Adlan.

Joan Manuel Tresserras es va mostrar entusiasmat amb la radiant nova sala del MNAC. «Hi ha qüestions fonamentals en el món de l'art. I una és donar veu a les avantguardes catalanes. Un dels escassos segles d'or de l'art de la nostra història ha estat el XX», va justificar. El conseller de Cultura no té cap dubte que el MNAC ha de ser «l'espai preferent a escala mundial del patrimoni de l'art català».