Sobre la trajectòria de l'anuari, el vicepresident de la SCOT assenyala que ha subratllat processos com ara «la pèrdua de valor de l'urbanisme municipal com una eina principal de resposta a factors explosius de la conjuntura i la posada en actiu dels elements derivats de la nova cultura del territori».

Ho detalla en quatre punts: el primer, que «el programa de planejament territorial ha anat per darrere del creixement territorial i urbanístic i per tant ha tingut poca capacitat d'incidir a curt termini». Malgrat tot, «crea un marc per a la millora territorial a mitjà termini que és del tot positiu i que ha de permetre un urbanisme local millor».

El segon punt que assenyala Llop són les dues dinàmiques sobre les propostes de noves infraestructures, que han estat la recerca de l'equilibri entre la seva execució i la protecció ambiental i paisatgística i l'elaboració de plans sectorials amb solucions a llarg termini més funcionals, integradores i sostenibles.

En tercer lloc, observa «una clara evolució de les reivindicacions puntuals de defensa d'espais naturals concrets i específics cap a moviments més complexos, on apareixen altres premisses: identitat local, benestar, qualitat de vida, salut, desequilibris territorials, preservació de nuclis rurals»… Sobre aquesta qüestió destaca que «el territori no és un fi en si mateix, sinó que la seva destrucció/modificació perjudica el benestar, la qualitat de vida, la imatge del lloc i la seva capacitat d'atracció» de les bones inversions i infraestructures. Tot plegat dificulta trobar solucions i complica «passar de l'‘aquí no' a l'‘aquí millor'».

Finalment, Llop constata que malgrat que entre el 2003 i el 2007 la conflictivitat territorial no ha disminuït «ara és possible respondre a la pregunta ‘per què aquí' i això genera un debat més ric i assossegat».