Segons la presidenta de l'entitat, Margarida Castañer, l'anuari s'ha publicat amb l'objectiu de «proporcionar informació de fàcil accés sobre l'evolució del territori que pugui ser d'utilitat per als estudiosos del tema, per als professionals, per als decisors públics i també per a la ciutadania».

En aquest sentit –el de la participació ciutadana–, l'arquitecte i urbanista Josep Maria Llop explica que l'enfortiment del discurs sobre la nova cultura del territori ha coincidit els últims quatre anys amb l'expansió del sector de la construcció i l'habitatge: «A partir del 2003 les dues realitats xoquen, atès que s'accelera el boom immobiliari i es registra també un notable impuls demogràfic.» Llop, que també és vicepresident de la SCOT, analitza els efectes derivats d'aquest «singular» marc territorial i urbanístic.

ESPECULACIÓ.
El primer és «una correlació falsa i equívoca de la transformació urbanística i de l'explosió immobiliària, que provoca polítiques disminuïdes i que en conseqüència redueix la importància de l'habitatge com a bé social i el limita a un producte, amb valor econòmic però amb molt menys valor d'ús», el que «devalua el sector de la construcció a la forma més especulativa». Aquestes dues reduccions, «urbanisme com a immobiliari i construcció com a especulació», segons Llop, «poden fer minvar la capacitat d'enfocar correctament les polítiques alternatives del territori».

IMMIGRACIÓ.
En segon lloc, Josep Maria Llop destaca «la necessària relació» que hi ha entre el boom immobiliari viscut des de finals dels noranta i el «creixement demogràfic, molt recent i fort, derivat d'un petit repunt de natalitat, però sobretot de la immigració».

CONSCIÈNCIA SOCIAL.
L'expert destaca que, també des de finals de la dècada dels noranta, s'ha enfortit el discurs proteccionista que vincula el creixement «a partir d'una gestió més prudent dels recursos i dels valors del territori, basats en la gestió del paisatge i del medi ambient».