Uns jugaven a parxís, altres eren a la bugaderia i uns quants més van arribar al pati del mòdul 1 de la presó de Quatre Camins, l'escenari del motí, després de rebre una visita d'un familiar. Els disset acusats van utilitzar aquests arguments, ahir durant el primer dia del judici a l'Audiència de Barcelona, per justificar que no es van conxorxar per fer una revolta al penitenciari de la Roca del Vallès, que va esclatar a les sis de la tarda del 30 d'abril del 2004 i va durar quatre hores. L'ambient es va escalfar perquè van veure com uns funcionaris s'enduien un intern ferit a qui suposadament havien maltractat. Cap dels acusats, però, va admetre haver pegat ni el subdirector de la presó, Manuel Tallón, ni els altres quatre funcionaris ferits. Tampoc van delatar cap company del mòdul 1, on destinen els presos perillosos.
NI SUPERMAN NI OBAMA
Només l'acusat de clavar un punxó al coll i al cap a Tallón, Francisco de Paula Hidalgo, a qui demanen 44 anys de presó, va admetre que simplement va empentar-lo i va dir-li «maricón» per la seva prepotència. Bonifacio Garcia Rolong, que també s'enfronta a 44 anys de presó, va afirmar: «Tot el centre tenia animadversió a Tallón per les pallisses que ens donaven i els maltractaments a les famílies.» Garcia va afegir, però, que no va atacar-lo i «tampoc es podia planejar matar-lo perquè mai se sabia quan venia de visita un càrrec de la presó». El processat també va negar haver apallissat els tres funcionaris que van anar a socórrer Tallón, tot dient: «No sóc Superman.» Amb sorna també va contestar: «Ni que fos Obama», quan van preguntar-li si va prohibir altres presos que tornessin a les cel·les. Altres reclusos van explicar que van quedar-se al pati (amb les dimensions d'un camp de futbol, un de tennis i un espai lliure) perquè van tancar-los els accessos a les cel·les.
José Antúnez Becerra –un reclús que va dir que era un dels fundadors de la Coordinadora de presos en Lluita (Copel), creada als anys 70, i una persona no violenta malgrat que és un dels dos presos a qui demanen més condemna (52 anys)– va admetre que va arrossegar el funcionari 1.263 a la bugaderia per protegir-lo. «Vaig haver de dir als companys que era el nostre salconduit perquè no li fessin res.» I, José Solís, l'únic en llibertat, va assegurar que era a la sala de dia fent recursos d'apel·lació als companys perquè a Quatre Camins «hi havia un sistema molt repressor i el motí –va afegir– va ser la gota que va fer vessar el got». Va precisar que no va demanar un walkie-talkie, com es diu, sinó que va reclamar que activessin les cabines de telèfon del pati, i des d'allà va trucar a la conselleria de Justícia i a la família «per demanar socors per por de la policia».
)
