Anna, la protagonista de Com una pedra, és una jove universitària que viu a Barcelona, que encara no ha superat la pèrdua del seu pare, mort en circumstàncies estranyes, i que no acaba d'acceptar l'opció de vida de la seva mare. Dolors Borau també explica el títol de la novel·la: «Per no afrontar els problemes, aquesta jove s'acaba empedreint, fent-se dura i immòbil com una pedra.» «És una noia que intenta anar superant les coses que no li agraden del passat, intentant no arriscar-se en el present, fins que arriba un moment que ha de jugar-se-la», explica la guanyadora del premi Pin i Soler, que qualifica l'argument com «una història dura i difícil». Potser per això demana «que el lector faci un esforç per implicar-se en l'obra; el final és obert i el lector hi ha de posar alguna cosa de part seva». El lector descobreix què s'amaga darrere d'aquesta crisi a través de les relacions que la noia manté amb una família que són els seus amics de sempre, amb una dona gran amb qui troba vincles insòlits, amb un veí del replà, amb un metge jove i sobretot amb la seva silenciosa mare.

Dolors Borau (Barcelona, 1963) és diplomada en dietètica i nutrició humanes i professora de llenguatge musical. Totes dues disciplines es veuen reflectides d'alguna manera en la seva obra. Per exemple, quan perfila el personatge de la mare de la protagonista, que està malalta, hi aboca alguns dels seus coneixements mèdics. I la música «també té un paper important en aquesta història, com a vincle de relació i de deixar anar els sentiments», explica Borau. Igual que al seu primer recull de contes, Taula reservada (Angle Editorial) –molt ben rebut per la crítica–, en aquesta novel·la també hi suren els grans «problemes i patiments» universals: «No explico la meva experiència, sinó que pot ser l'experiència de molts», explica l'autora. Borau ha cuidat especialment el llenguatge, que «no és ni barroc ni complicat», però que demostra el seu interès per la riquesa de vocabulari. Es tracta de trobar «un llenguatge creïble però sense escriure en un to vulgar». L'escriptora va recollir el guardó ahir a la nit, en una gala en què el Joan Amades de cultura popular va quedar desert.

LA VEU DE MURAKAMI

Entre els relats que inclourà en el seu recull –que es titularà Contes–, Nolla destaca els títols Dins el bosc i Rashomon, dos textos a partir dels quals el cineasta Akira Kurosawa va basar la pel·lícula Rashomon (1950). Nolla també destaca El fil de l'aranya, que gira a l'entorn «d'un lladre que cau a l'infern i s'agafa al fil d'una aranya per poder-ne fugir»: «És una llegenda d'origen budista que circula per tota l'Àsia oriental i al qual Akutagawa dóna un punt de vista més actual.» Albert Nolla (Reus, 1974) és professor de japonès i anglès associat del departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. S'ha donat a conèixer per les traduccions de Murakami, i també per les traduccions de l'anglès de més d'una novel·la de Paul Auster.

El Vidal i Alcover de traducció és una beca-projecte i només accepta propostes que tinguin com a llengua de destinació el català. Està dotat amb 12.000 euros i la publicació a Edicions 1984. El traductor rebrà ara el 25% de l'import del premi, i un altre 25% quan l'obra estigui enllestida. L'Ajuntament acordarà amb el traductor el termini del pagament de la resta.