No són els noms més ben dotats en la llista de premis dels Ciutat de Tarragona, però els guardonats ahir amb els premis Rovira i Virgili (biografies, memòries i dietaris), Comas i Maduell (poesia) i Tinet (narrativa curta) tenien també motius per gaudir del final feliç de la seva obra. Un desenllaç que els ha arribat a tots tres després d'haver fet un canvi de registre que ha acabat amb el vistiplau del jurat tarragoní. L'excepció, però, ha estat l'apartat de cultura popular del premi Joan Amades, que enguany ha quedat sense un nom propi a qui felicitar per decisió del jurat.

LA CASUALITAT DEL DEBUTANT
Un dels casos més curiosos d'aquesta edició dels premis literaris tarragonins és el de Ramon Vernet, que ahir semblava el convidat inesperat, fins i tot per ell mateix. Aquest jove de 24 anys de Sant Carles de la Ràpita ha obtingut el dotzè premi Tinet de narrativa curta per internet amb la història Atracament. Aquest relat, però, té la particularitat de ser l'únic del fons d'històries «escrites per oci» que ha aconseguit sortir de la memòria privada del seu ordinador. «He escrit moltes coses, però mai m'he plantejat que fossin prou bones», explicava ahir. La particularitat de les bases del Tinet (els relats s'han d'enviar per correu electrònic) va fer que Vernet s'atrevís definitivament a superar la barrera, i s'ha trobat així la sorpresa de ser ell el recompensat. La petita glòria li ha arribat amb la història d'un jove que fa equilibris entre un crim real i un altre d'aparent després de creuar-se amb una anciana al tren a qui gasta una broma de mal gust i amb qui tindrà un desenllaç inesperat.

DIARI ENTORN D'UNA CASA
Molt més llarga és la trajectòria del guanyador del dinovè premi Rovira i Virgili, el valencià Enric Balaguer, que ha aconseguit el reconeixement del jurat amb el primer diari que escriu: La casa que vull. Fins ara, Balaguer havia publicat diversos assajos monogràfics, a més d'altres treballs publicats a través de la Universitat d'Alacant, on exerceix com a professor de literatura catalana. En l'obra guardonada, l'escriptor comparteix amb el lector la seva vida l'any 2003, en què es va construir la casa del títol a la comarca alacantina de la Marina Baixa. «És una defensa de la terra d'un punt idíl·lic, una mena de refugi contra l'urbanisme salvatge que l'amenaça», va afirmar ahir Balaguer. Al diari, però, l'autor hi aboca «la quotidianitat»: «Una forma de parlar del que llegeixo, del que penso de la literatura i fins i tot de la situació política del moment.» En definitiva, una obra que agrupa «molts petits assajos» i que Balaguer defineix com una forma «còmoda i alliberadora» d'escriure, tot i que «molt difícil» a l'hora de seleccionar.

DE L'AMOR A LA REFLEXIÓ
En l'apartat de poesia, el nom guardonat ha estat el de la vilafranquina Eva Baltasar, que, de fet, aconsegueix el seu segon premi literari amb tot just la segona obra que completa. En aquest cas, el recull de poemes premiat amb el dinovè Comas i Maduell ha estat Atàviques feres, que ve precedit de l'èxit de Laia, mereixedor del premi Miquel de Palol 2008. Mentre que en l'obra anterior Baltasar hi abocava una història d'amor dedicada a la seva companya, en el recull guardonat a Tarragona la protagonista és «la reflexió sobre la vida, sobre allò que pot ser viscut plenament a través del cos i del llenguatge». I en aquest sentit, hi fa un doble homenatge: a les anomenades «dones llop», representades per «una generació de dones que viuen d'una manera apassionada però sense renunciar a la comprensió», i també a les filòsofes Simone Weil i Hannah Arendt.