L'actuació dels cincs agents condemnats s'emmarca en la investigació que el grup d'atracaments de l'àrea regional d'investigació dels Mossos d'Esquadra de Barcelona va iniciar el 22 de juliol del 2006, després que un assaltant apallissés brutalment i intentés asfixiar una dona embarassada que el va enxampar robant a casa seva, al barri Gòtic. La víctima va ingressar a l'hospital amb fractures cranials i un traumatisme cranioencefàlic, i va acabar perdent el fill que esperava.

Cinc dies després dels fets, el 27 de juliol, la dona va identificar amb bastants dubtes en un reconeixement fotogràfic el romanès Lucian Paduraru i, a partir d'aquest moment, va començar el seu calvari.

Aquell mateix dia, el cap del grup d'atracaments va ordenar la seva detenció als agents Fernando Cea López –condemnat a dos anys i tres mesos de presó i a onze anys d'inhabilitació– i a Jordi Perisse Bresco, Joan Salva Páez i Manuel Farré Muñoz –condemnats a sis anys i set mesos de presó i a nou anys d'inhabilitació–. Segons declara provat la secció novena de l'Audiència, els quatre agents van llançar-se a sobre de Paduraru quan sortia de casa seva amb la parella. Van llançar-lo a terra i el van emmanillar i, després, li van donar cops de puny per tot el cos i li van trepitjar el cap contra el terra. Ho van fer sense identificar-se i davant de la presència d'un grup de vianants que a crits els van recriminar en tot moment la seva «brutal» actuació.

A continuació, els condemnats van introduir la víctima al cotxe policial i Farré va arribar a posar-li una pistola a la boca i li va exigir que confessés el robatori perquè, si no ho feia, el llançarien per un barranc. Quan van arribar a la comissaria de les Corts, el van fer despullar i va continuar la pallissa, malgrat que la víctima, entre sanglots i «morta de por», els va dir que era hemofílic i que el podien matar. Els agents, malgrat tot, van continuar amb la seva actitud i, segons la sentència, el van deixar de colpejar perquè un agent els va advertir que a la comissaria hi havia càmeres que podien gravar l'agressió.

Mentre es produïen aquests fets, els agents Alejandro García Avilés –condemnat a pagar 3.900 euros de multa i a dotze anys d'inhabilitació– i Fernando Cea van detenir i maltractar de manera injustificada la companya sentimental de Paduraru, que estava embarassada de tres mesos. Els agents la van traslladar a les Corts, on la van pressionar perquè declarés contra Paduraru i la van sotmetre a un tracte «degradant i vexatori». Dues hores després, Alejandro García Avilés i l'agent Jordi Perisse Bresco la van acompanyar a casa i van registrar el domicili sense el seu consentiment i sense autorització judicial.

Paduraru, finalment, va quedar lliure l'endemà, després que la víctima de l'assalt no el reconegués en una foto actual. L'home va ser acompanyat a casa per un agent, que es va disculpar amb ell. La víctima va haver d'ingressar a l'hospital per rebre una transfusió de sang i va perdre la seva feina. Uns dies després, els Mossos van enxampar el veritable autor del robatori, que era veí de la dona assaltada i va ser condemnat a dotze anys i mig de presó el maig passat. Els cinc agents hauran d'indemnitzar ara Paduraru amb un total de 18.770 euros, quantitat que pagarà la Generalitat com a responsable civil subsidiària. Per aquests fets, l'advocat de Paduraru també va acusar el cap del grup d'atracaments, tot i que el tribunal entén que aquest no va tenir coneixement de l'actuació dels condemnats. Sí que considera, però, que va incomplir el deure de vigilància dels seus subordinats i, per això, insta la conselleria d'Interior que depuri les responsabilitats disciplinàries en què hagi pogut incórrer.

ESTUDIANT LA SENTÈNCIA
Pel que fa als condemnats, ahir encara continuaven en actiu. Alguns d'ells segueixen prestant servei al grup d'atracaments, mentre que d'altres han ascendit dins el cos. Els agents van ser defensats pels serveis jurídics de la Generalitat, que ahir van analitzar la sentència «per determinar les mesures de caràcter jurídic o professional que caldrà adoptar». Es preveu que la defensa dels mossos recorri contra la resolució al Suprem, la qual cosa ajornaria l'ingrés a la presó dels tres principals condemnats mentre no es resolgui el recurs, ja que la condemna no es pot executar fins que no esdevingui ferma. El sindicat majoritari del Cos de Mossos d'Esquadra, SAP-UGT, va demanar que es mantingui el dret de presumpció d'innocència dels condemnats i va fer una crida a la societat «perquè fets puntuals no qüestionin la vàlua del cos».