Continua el frec a frec entre socialistes i convergents, però CiU deixa d'encapçalar el baròmetre després d'arrabassar per primera vegada el lideratge al PSC en l'enquesta del juny. El CEO, que va realitzar 2.000 enquestes telefòniques del 20 al 28 d'octubre, dibuixa un panorama polític estable, en un context –el de final d'octubre– mancat de congressos o processos electorals. «No hi ha canvis de cicle, sinó molta estabilitat en el sistema», resumia ahir el director del CEO, Gabriel Colomé. «Si mirem els mesos de gener i octubre passats, els resultats s'assemblen molt [a ara], hi ha molta estabilitat en l'electorat», va concloure.

La disminució de la intenció de vot és més pronunciada en el cas d'ERC, que baixa un 3,4%, fet que es podria explicar per la coincidència de l'enquesta amb la polèmica sobre el preu dels accessoris del cotxe oficial del president del Parlament, el republicà Ernest Benach. Per la seva banda, el PP i ICV-EUiA guanyen 1 i 1,2 punts percentuals, respectivament, mentre que Ciutadans perd tres dècimes i es queda amb un 0,4%. Colomé va llegir en els resultats de la consulta un augment de la indecisió dels votants de CiU i ERC. També va constatar que l'electorat del PP és el més fidel, en contraposició amb el de Ciutadans, que està «molt fragmentat internament».

LA GESTIÓ DE LA CRISI
Tot i que la crisi econòmica és molt present en el dia a dia dels ciutadans –l'atur i la precarietat laboral són la major preocupació dels catalans–, no necessàriament incideix en la intenció de vot. «Les crisis castiguen en funció de com es gestionen», va explicar Colomé, que va posar com a exemple el futur president dels EUA, Barak Obama, i el primer ministre britànic, Gordon Brown, com a polítics a qui ha beneficiat el context econòmic advers. No obstant això, la preocupació dels catalans per la butxaca s'ha disparat els últims tres mesos, amb un augment del 12,4% en relació amb l'atur i la precarietat. El funcionament de l'economia es manté com el segon problema que els catalans consideren més important, seguit de la immigració i de l'Estatut i el finançament. Colomé va assenyalar l'ocupació de l'espai polític i mediàtic per la crisi –«estem en un moment d'ERO», va dir– com a explicació dels resultats. A diferència de la preocupació per la sequera, que va ser més aviat flor d'un dia, Colomé dubta que la crisi aparegui al baròmetre en primera posició de manera puntual.

LA CRISI NO ESPANYOLITZA
D'altra banda, el sentiment de pertinença «no es mou prou com per afirmar que la crisi espanyolitzi la gent», va negar Colomé. La percepció generalitzada és que la situació econòmica de Catalunya és pitjor que fa un any i el sentiment majoritari de la ciutadania preveu que empitjorarà o bé que es quedarà igual que ara en els propers dotze mesos.