Dos dies de feina no donen per a molt, però l'equip de quatre persones –una arqueòloga, una antropòloga i dos auxiliars– que dilluns va començar a treballar en la recuperació de les primeres restes humanes de la batalla de l'Ebre ja ha recollit un centenar de restes òssies. «Pertanyen a setze individus diferents, tots homes i d'entre 20 i 45 anys», va explicar l'antropòloga física Susanna Carrascal, membre de l'equip. L'actuació abasta una superfície d'unes 27 hectàrees de terreny boscós actualment erm i es realitza segons la llei de patrimoni cultural català, amb un permís de prospecció arqueològica. Les úniques restes humanes que es recullen són les que es troben a la superfície i que han aflorat a conseqüència de l'erosió del terreny. Per això no és necessari cap permís judicial ni la presència d'un jutge per formalitzar l'aixecament del cadàver. Cada resta òssia es documenta i fotografia i es guarda en bosses on s'enregistren les coordenades del punt exacte en què s'ha trobat.

«Amb aquesta actuació la Generalitat vol garantir la recuperació, anàlisi i dignificació de les restes humanes de combatents de la batalla de l'Ebre», va manifestar, la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i va precisar que l'operatiu durarà entre quinze dies i un mes i que una vegada finalitzada la primera fase de recollida de les restes es farà un estudi antropològic i arqueològic bàsic i posteriorment es dipositaran al Memorial-Ossera de les Camposines, a la Fatarella. «L'actuació respon als mateixos objectius de dignificació de la llei de fosses que confiem poder aprovar durant el primer trimestre del 2009», va afirmar Bono.

PER QUÈ EL MAS DE LA PILA
La preocupació de diverses entitats de la Terra Alta i la presència de nombroses restes òssies en una zona afectada per la implantació de parcs eòlics és el que ha impulsat la direcció general de Memòria Democràtica a començar la recuperació de les restes humanes en aquest indret. «Encara no tenim gaires elements, però podem dir que en aquesta zona va haver-hi episodis de violència extrema», va explicar la historiadora i assessora de la Generalitat en matèria de fosses i desapareguts Queralt Solé. «Tot indica que era una línia defensiva republicana per la gran presència de restes humanes, ja que els republicans sempre estaven en retirada i no tenien temps de traslladar i evacuar els seus ferits i morts», va assenyalar la historiadora.