L'origen de Caure amunt, Muntaner, Llull, Roig (Quaderns Crema) és en el primer capítol la ficció sobre Ramon Muntaner a propòsit de la seva Crònica. En plena polèmica actual sobre la memòria històrica de la Guerra Civil i el franquisme, Francesc Serés viatja a l'edat mitjana. Se situa al costat d'un veterà de guerra, valorat, que ha participat a les campanyes en què Catalunya conquereix part de la Mediterrània, un home humil que ha arribat a ser proper al poder. Com s'explica la història? Com afecta la gent que l'escriu? En aquest punt, Serés introdueix un element d'invenció: la mort d'un fill de Muntaner (inexistent) en el camp de batalla. «La crònica triomfant es torna amarga i les autoritats no ho poden permetre. Passa a ser realista, parla de matances, de patiment, d'espoli, i com a història oficial no es pot sustentar», explica l'autor. Aleshores el rei imposa un escrivà, un filtre que reculli l'experiència i el coneixement de Muntaner per posar negre sobre blanc la realitat que interessa al poder. «No he volgut fer obres de tesi, perquè em semblava molt avorrit i calia fer parlar els protagonistes. No m'interessa tant la percepció acadèmica sinó fets que fossin actuals», apunta l'autor.

Si amb Muntaner reflexiona sobre la creació d'una crònica del seu temps enfront dels mecanismes del poder, en el cas de Jaume Roig es tracta de les relacions de gènere a partir d'Espill, un llibre que considera «meravellós i divertidíssim». Què passaria si Roig, metge de la reina, tingués una prostituta i una bruixa a casa seva? A partir d'aquest episodi, Serés juga amb les relacions socials home i dona, mediatitzades per la influència de la medicina i de l'Església al segle XV. Pel que fa a Ramon Llull, el més «inabastable» dels tres, Serés l'evoca vell i cansat, carregat de dilemes en el retorn del seu segon viatge a terra d'«infidels», i reflexiona sobre l'«integrisme d'apropiació intel·lectual» dels autors.

«Tots tres són personatges que deixen moltes portes obertes», diu Serés, que s'endinsa en aquestes escletxes per mostrar els seus conflictes just en el moment que escrivien obres importants. Tot i ser tres peces independents, tenen trets en comú: són escriptors amb una relació complicada amb la seva obra; la família hi apareix com a personatge; hi ha la voluntat de construir i destruir el llibre; i la complicitat d'altres personatges aparentment secundaris. «La meva idea era que l'obra fos comprensible, que el lector hi pugui entrar encara que no conegui els personatges, ja que el que hi passen són coses humanes, no disquisicions filosòfiques», diu. Per això tampoc ha recorregut a la llengua antiga i ha fet parlar els personatges amb un estil molt pròxim i no impostat. I per què Caure amunt? L'oxímoron, creu Serés, contrasta amb la imatge que, com els estrats en l'arqueologia, cal enfonsar-se en el temps per cercar la història.

Francesc Serés (Saidí, 1972) ha escrit Els ventres de la terra, L'arbre sense tronc i Una llengua de plom, que Quaderns Crema va reunir en la trilogia De fems i de marbres (2003). Amb La matèria primera va guanyar el premi Octavi Pellissa i amb La força de la gravetat, el Premi Nacional de Literatura i el de la Crítica Serra d'Or.