divendres, 14 de novembre de 2008
> Teatre contra l'esgotament de la novel·la històrica
Francesc Serés sosté que l'elecció del teatre com a recurs narratiu no és gratuït, sinó que és el mitjà que millor s'adaptava al que ell vol transmetre. I, entre altres coses, perquè veu la novel·la històrica com un gènere saturat. «A la novel·la històrica ja no hi entra res més, n'hi ha més d'una cada any!», lamenta. Per contra, el teatre permet donar al text un to més coral, en què tots els personatges tenen veu pròpia i es poden contradir els uns als altres. Professionals de l'escena ja han tastat l'obra de Serés i, de fet, alguna mirada crítica va propiciar canvis i reescriptures. Per exemple, la peça original de Muntaner va passar de tenir dos actes tenir-ne tres. Ara bé, no hi ha cap compromís per dur Caure amunt als escenaris. L'autor avisa que tampoc es tracta d'un gir definitiu en la seva obra: «No penso fer més teatre». L'editor Jaume Vallcorba, per la seva banda, diu que no va dubtar a situar el text en una col·lecció de narrativa, com és el cas de Biblioteca mínima, en què ja hi havia publicat altres obres teatrals. «Caure amunt és teatre genuí, però alhora és narratiu», afirma Vallcorba, que qualifica el text de Serés de «narrativa dialogada».
|
