Feia temps que els habitants d'Estamariu, un poblet d'un centenar de veïns situat a deu quilòmetres de la Seu d'Urgell, volien fer alguna cosa amb l'església en runes que hi havia als afores del poble. Finalment, l'any 1993 es van posar en marxa i es van endinsar a cop de falç entre els matolls i els esbarzers que cobrien les pedres.

«Llavors, en una de les pedres, vam veure un ull, un ull que ens mirava, i vam començar a pensar que allà hi havia alguna cosa molt interessant», explica Albert Vilaró, membre de la Fundació Sant Vicenç d'Estamariu, promotora de la restauració.

L'ULL DE SANTA ÀGATA
Aquell ull tenia una mirada antiga, una mirada que venia de nou segles enrere, en plena expansió de l'art romànic al Pirineu, i corresponia a un bust de santa Àgata, que juntament amb altres màrtirs decorava la part baixa de l'absis. Això es va saber més tard. Del trencaclosques que formaven les restes de l'església se'n va fer càrrec l'any 2003 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, supervisor dels treballs de restauració, adjudicats a l'empresa 4restaura. Els restauradors van haver d'eliminar la capa de calç que cobria les pintures, sobre la qual s'havia fet un retaule gòtic atribuït a l'artista urgellenc Arnau Pintor i que actualment està exposat al MNAC. Mentrestant, la Fundació Sant Vicenç d'Estamariu, formada per veïns i empreses i institucions locals, impulsava una restauració global de l'edifici.

El resultat de tot plegat es va poder contemplar, per fi, ahir al migdia. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i altres autoritats de l'Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra es van donar cita a l'església restaurada per celebrar la troballa d'aquest nou tresor del romànic català. El president de la fundació, Joan Sales, va aprofitar la presència de les autoritats per reclamar a la Generalitat que el conjunt sigui declarat bé cultural d'interès nacional.

Els arguments que esgrimeixen els promotors de la restauració són diversos. El primer és que les pintures romàniques de l'absis són les úniques conservades in situ a l'Alt Urgell, i amb una extensió excepcional, que permet valorar pràcticament tot l'escenari tal com el va dibuixar l'artista anònim al segle XII.

Presideix l'escena un Crist en majestat, del qual es conserva la part inferior, amb el tetramorf (els símbols dels evangelistes: el lleó de sant Marc, el toro de sant Lluc i l'àliga de sant Joan). A sota hi ha un fris amb petits animals simbòlics (amb una inscripció en català, «llebre», en lloc de la paraula llatina, cosa destacable si tenim en compte que data del mateix segle que les homilies d'Organyà, primer text en català), així com una filera de bust de màrtirs, del qual es conserva el ja citat de santa Àgata, dintre la representació del mar de vidre que segons l'Apocalipsi hi ha sota el tron de Déu.

La pintura es podria datar cap a l'entorn del 1135, segons els tècnics.

OBERTURA AL PÚBLIC
L'església s'obrirà ara al públic, segons va anunciar el president de la fundació: d'onze a una del migdia durant els caps de setmana d'estiu, i amb cita prèvia fora d'aquest horari i durant els mesos d'hivern. Amb aquest objectiu, la fundació prepara un lloc web on les persones interessades a visitar l'església podran trobar telèfons, horaris i el lloc on demanar la clau per accedir al temple els mesos que sigui tancat.