En el discurs, Álvarez va entonar un mea culpa quan va reconèixer que CCOO havia deixat de ser la primera força sindical a la demarcació, en comparació amb UGT, que la supera en nombre de delegats sindicals –2.400 i 2.600, respectivament–. Tot i això, es va mostrar confiat a superar aquesta circumstància: «Tenim els mitjans per donar la volta a aquesta situació. Però per aconseguir-ho necessitem una organització molt forta i molt cohesionada.» Álvarez també va fer referència a l'actual estat de crisi. «No hi ha hagut una bona gestió ni una política d'inversions públiques a les comarques gironines. La crisi no és responsabilitat dels treballadors i per això no hem de pagar els plats trencats», va dir. També va animar la futura executiva a continuar treballant per la classe treballadora i a augmentar el nombre d'afiliats (ara ja en són més de 15.000) i l'acció sindical al carrer.

L'informe de balanç d'Álvarez va rebre 117 vots a favor, 41 en contra i 17 abstencions. Malgrat aquest suport majoritari, les veus crítiques es van deixar sentir. Principalment, es va retreure la manca de contingut polític del document i l'excés de dades. Al seu parer, aquest darrer mandat de quatre anys ha estat marcat per la manca de consens i la poca visibilitat al carrer. I creuen que, fruit de tot això, s'han acabat perdent les eleccions sindicals. Aquestes veus crítiques provenien de sectors com els pensionistes, d'activitats diverses, de la construcció, d'una part de l'ensenyament i de Telefónica.

A la tarda, els delegats van aprovar el pla d'acció del proper mandat, que té com un dels objectius prioritaris recuperar el lideratge a la demarcació.