Tot i que la majoria dels impostos cambrilencs s'apujaran un 4,9%, la regidora d'Hisenda, Anna Peláez, destacava ahir que cap contribució no s'ha incrementat més enllà de l'IPC, i que els serveis públics del consistori «continuaran sent deficitaris». Tots els grups de l'oposició (CiU, PLIC i PP) van votar en contra de les ordenances fiscals del 2009, després que l'equip de govern no acceptés les esmenes que demanaven que es congelessin i es rebaixessin diversos impostos. «Amb la crisi actual, s'ha posat de moda congelar els impostos, però a Cambrils defugim el populisme i apostem per mantenir el criteri amb el que treballem des del 2003», manifestava l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, que apuntava que no es poden rebaixar els impostos «si es vol mantenir la qualitat dels serveis que després exigeixen els ciutadans». Entre altres propostes, el PP demanava que l'impost sobre activitats econòmiques, que s'incrementarà un 4,9%, es rebaixés al 3%, i que la taxa d'obertura d'establiments i les llicències urbanística i del mercat municipal no s'incrementessin. «Creiem que s'ha d'incentivar l'activitat econòmica», manifestava la portaveu del PP, Carme Cros. Les esmenes del PP, però, igual que la de la resta de l'oposició, no van ser acceptades. Per no alarmar els cambrilencs, el consistori va exemplificar el que suposarà l'increment en les butxaques dels ciutadans: «Si una família té un habitatge amb un valor cadastral de 65.000 a 90.000 euros i el seu vehicle té una potència de 8 a 12 cavalls, l'increment suposarà uns 44 euros l'any.» Segons Peláez, Cambrils té la fiscalitat «més baixa que les ciutats de l'entorn». La regidora va posar com a exemple les dades d'un estudi que compara els impostos de Cambrils amb els de municipis veïns. L'estudi demostra que mentre que un cambrilenc ha pagat enguany 353,95 euros per un immoble d'un valor de 60.000 euros, un vila-secà amb el mateix immoble n'ha pagat 318,06, i un reusenc, 382,18.

DESAFECTACIÓ DE L'N-340