El detingut va declarar el cap de setmana com a testimoni després que la policia el localitzés a prop del lloc del crim. Es tracta d'un noi romanès que coneixia la víctima i que treballa en un bar del mateix edifici 600, on es va produir l'assassinat. Ahir, però, els Mossos van decidir detenir-lo i van preguntar-li sobre la seva relació amb Guerrero i també amb els altres dos sospitosos, que ja estan identificats, però que encara continuen lliures. Una de les hipòtesis és que aquests dos fugitius podrien ser els autors materials de l'assassinat i que l'ara detingut no hauria estat a l'escena, tot i que sabria detalls sobre el cas. A l'hora de tancar aquesta edició, l'home continuava a la comissaria de Roses pendent de passar a disposició judicial. Mentrestant, els agents continuaven fent gestions per intentar localitzar els altres dos homes, que segurament van ser gravats per les càmeres de seguretat que des de fa un parell d'anys hi ha a l'edifici 600, un immoble de grans dimensions, on viuen més de 3.000 persones. Precisament, un dels representants legals de la comunitat de veïns recorda que els inquilins han col·locat totes les mesures de seguretat pertinents –vigilants i càmeres–, però demana que els Mossos i la policia local patrullin més pels voltants de l'edifici i també pels passadissos interiors. Els vigilants no van veure res dissabte a la tarda perquè estaven rondant per una altra zona de l'edifici.

POR DELS CREDITORS
Víctor Miguel Guerrero Rivera havia manifestat en més d'una ocasió als seus coneguts que tenia por que fos objectiu d'algun atemptat arran dels deutes que havia acumulat a través dels negocis que havia regentat. El rastre de deutes del jove xilè era llarg, com ho demostra que, per exemple, per sentència de l'Audiència de Girona va ser desnonat del Restaurant Santa Eugènia que regentava a Girona, després que els propietaris de l'establiment instessin el desnonament davant dels tribunals perquè Guerrero no els pagava l'arrendament. Els amos no van ser els únics que van quedar entrampats. Molts proveïdors (de begudes, de pernils...), també es van quedar sense cobrar després que el restaurador els fes comandes de gran volum, una mena d'estafa molt estesa en aquest ram i popularitzada com a «natzarè». Es dóna la circumstància que, en alguna ocasió, al restaurant fins i tot s'hi presentava a dinar el cobrador escocès, un personatge que, com els d'El Cobrador del Frac, segueix els morosos per ridiculitzar-los i intentar obligar-los a pagar els deutes. No hi ha constància però que cap dels proveïdors arribés a denunciar Guerrero. També es van anar a queixar a la policia les cambreres que mai van cobrar tots els sous però tampoc es van atrevir a formular una denúncia formal. La dona de Guerrero, que va regentar amb ell el restaurant de Girona, se'n va tornar a Xile per fugir dels problemes que es buscava el seu home, segons van apuntar ahir coneguts seus. De fet, quan el jutjat va estudiar la proposat de desnonament, la dona ja estava en rebel·lia. Un cop es va haver fet efectiu el desnonament, Guerrero es va traslladar a Lloret de Mar per muntar un altre negoci d'hostaleria, però allà tampoc va triomfar i llavors se'n va anar a Roses, on treballava a la terrassa bar Les Piscines i on, segons fonts de la investigació, continuava acumulant deutes, alguns per negocis obscurs. Aquests deutes es perfilen, segons els investigadors, com el mòbil de l'atac del qual va ser víctima Guerrero i que li va causar la mort.