Com a característiques particulars del programa, destaca que a partir d'un model general s'aconsegueix adaptar de manera flexible a les necessitats del malalt. El projecte se centra en un treball de força i resistència calibrat per a cada persona (totalment natural), que a més suposa una via d'obertura psicològica i social per al pacient, d'aquesta manera també té l'oportunitat de treballar en grup. Amb els resultats, a més, s'observa una millora significativa de la tensió arterial, concretament la tensió arterial sistòlica i una disminució del percentatge de greix, que són dues variables importants que s'associen a la malaltia.

L'investigador Bernat Serdà (Girona, 1970) considera que és un avenç important perquè «s'ofereix una intervenció complementària a la clàssica i s'ocupa un espai que el malalt identifica com a necessari pel fet d'atendre tots els efectes que suposa la malaltia». Serdà destaca que la intervenció podria suposar, a banda de millorar la qualitat en la supervivència de l'afectat, que pugui suportar una millor tolerància als tractaments permanents, que són principalment hormonals.

A través d'aquest projecte s'ha aconseguit que el pacient millori la seva vida diària, perquè li ha aportat més autonomia funcional i al mateix temps li ha permès tenir més vida social. “Al malalt, li costa sortir de casa i amb aquesta teràpia hem fet que normalitzi la seva vida quotidiana”, afegeix Serdà, que va dur a terme aquest projecte a Figueres, al gimnàs municipal del pavelló, des de l'octubre del 2006 fins a l'estiu del 2007.

Serdà va portar a terme aquest projecte gràcies al suport de l'Ajuntament de Figueres, la Universitat de Girona i l'hospital de Figueres, que van signar un conveni de col·laboració el setembre del 2006. A l'hora de fer aquest projecte, Serdà es va inspirar en la beca que va obtenir per fer una recerca a l'hospital universitari d'Otawa, on va estar durant sis mesos, l'any 2003.

BEQUES I RECONEIXEMENT
El programa ha rebut una beca d'ajuda en l'àmbit català (recerca biomèdica ICO), a més a més està pendent de publicar-se en revistes internacionals i també ha estat distingit amb dos premis (Bilbao i Girona) en la categoria de millor comunicació científica.