No van ser pocs els sacerdots que, en temps de la lluita antifranquista, es van comprometre activament amb les reivindicacions del moviment organitzat dels treballadors: el bisbe Joan Carrera (sempre ens va exigir amablement que l'anomenéssim Joan) en va ser un dels més destacats. Diguem que, en aquest sentit, el seu regne també era d'aquest món. En els inicis de Comissions Obreres, sent un simple capellà, ens va acollir amb molta hospitalitat a la seva parròquia, que ens va oferir perquè ens hi reuníssim i poguéssim organitzar el combat per la llibertat.

Però potser és una mica menys conegut el potent vincle amb la cultura que va establir el nostre Joan, i fins a quin punt aquesta relació va contribuir a la formació dels sindicalistes de la meva generació: sindicalistes de les més variades tendències. Joan Carrera va ser un dels més audaços responsables de la llegendària editorial Nova Terra. L'elenc de llibres que va impulsar, juntament amb un joveníssim Rafael Hinojosa, anaven des de llibres dels sindicalistes Bruno Trentin i Vittorio Foa fins a intel·lectuals marxistes com ara Gregory Luckacs i Manuel Sacristán. O el coneixement que ens va proporcionar l'edició de la Història del moviment obrer, l'obra canònica de Manuel Tuñón de Lara. Així, doncs, al nostre home de fe, el divers sindicalisme confederal català li deu bona part del que és.

No em puc estar d'explicar una cosa que no sap ningú. Ara farà dos anys que un amic que treballa a Can Ruti, Narcís Esteva, em va telefonar per demanar-me si sabia que el bisbe Carrera estava malalt. Em va dir: «És que el tinc aquí, fent cua, i li he dit: ‘Com està, doctor Carrera?'»

(*) Exsecretari general de CCOO