La mort del bisbe Joan Carrera ha deixat, tant a l'Església com a Catalunya, una sensació d'orfenesa. Per la seva qualitat humana i intel·lectual, per la profunditat dels seus valors, pel seu exemple, no hi ha dubte que se n'ha anat una de les persones més destacades dels nostres temps. Catalunya ha perdut un pastor d'un carisma i d'un compromís excepcionals, i el trobarem a faltar.

Per a Unió Democràtica i per a mi mateix, la seva mort suposa també la trista pèrdua d'un amic, d'un company i d'un mestre. Joan Carrera havia estat sempre una persona compromesa amb els moviments socials; capellà de parròquia obrera, impulsor de moviments sindicals, ben aviat es va afiliar a Unió, en compartir plenament l'ideari humanista i social que hem defensat des de la nostra fundació, l'any 1931. A Unió Democràtica el recordarem sempre com un dels impulsors de la Unió de Treballadors i un dels referents inspiradors de la nostra política social. Després, amb el temps, l'assumpció d'altes responsabilitats eclesiàstiques el va fer renunciar a la seva militància activa, però en tot moment l'hem sentit sempre molt a prop de nosaltres.

Ha estat tota una vida de fe, d'humanisme, de treball a favor del proïsme, viscuda sempre des de la màxima senzillesa, des de la major humilitat i bonhomia. Unió Democràtica, recentment, li havia atorgat el guardó més preuat, la medalla Carrasco i Formiguera, en reconeixement de tota una vida al servei del país i dels valors de l'humanisme. En acceptar-la, el bisbe Carrera també ens va honorar a nosaltres. Al cel sia.

(*) President del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya