Un grup d'investigadors de les universitats de Barcelona, Girona, València i Augsburg (Alemanya) han demostrat que a l'Estat espanyol els caps de setmana d'hivern plou al voltant d'un 20% menys que els dies feiners, un procés que sembla que s'inverteix a la primavera. Arturo Sánchez Lorenzo, un dels investigadors, a partir de les dades obtingudes en tretze estacions meteorològiques del 1961 al 2004, ha explicat que, a l'hivern, això es deu al fet que els dissabtes i els diumenges hi ha una pressió atmosfèrica més elevada respecte als dies centrals (dimecres i dijous), cosa que implica més estabilitat, menys núvols i, per tant, menys pluges.
El treball, publicat en la revista Geophysical Research Letters, se centra en si es poden detectar canvis setmanals en variables climàtiques de diferents observatoris situats indistintament en ciutats i àrees rurals, si bé no aprofundeix en les causes que originen que els caps de setmana hivernals hi hagi més pressió atmosfèrica. Sánchez Lorenzo ha detallat que hi ha la hipòtesi, «basada en altres estudis», que darrere d'aquestes diferències hi ha els aerosols originats per l'activitat humana, que presenten majors concentracions els dies laborables, quan per exemple hi ha més activitat industrial.
Aquesta podria ser l'explicació última del fet que a l'hivern els caps de setmana siguin més secs, però, segons s'indica en el treball d'aquests investigadors, a la primavera s'intueix l'efecte contrari respecte a l'hivern: més precipitacions els dissabtes i diumenges (quan es redueixen les emissions d'aerosols) i menys els dies entre setmana. En aquest sentit, Sánchez Lorenzo ha insistit que l'explicació dels aerosols és una hipòtesi i ha recordat que tant a l'hivern com en la resta d'estacions hi ha un mateix patró en l'activitat industrial.
No obstant això, a la primavera s'intueix que plou més els caps de setmana, quan, seguint la hipòtesi dels aerosols, hi ha menys contaminació. Això podria ser degut, segons Sánchez Lorenzo, al fet que depenent de l'estació de l'any els aerosols tenen efectes diferents. Així, a l'hivern podrien predominar els efectes que provoquen refredament en la superfície, mentre que a la primavera podrien predominar els efectes indirectes, que redueixen el nombre de gotes dels núvols.
Per a l'estudi s'han avaluat dotze variables climàtiques, com ara la temperatura mitjana, màxima i mínima, la pressió atmosfèrica i les pluges. En aquest context, entre les diferències que s'han trobat, la més significativa és precisament que a l'hivern plou menys els caps de setmana que els dies centrals de la setmana. El treball, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, és signat també per Josep Calbó, Javier Martín, Albert García, Gemma García i Christoph Beck.
