| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 14 de setembre de 2008 > Els municipis s'estrenyen el cinturó
Els ajuntaments perden fins a un 50% dels ingressos i retallen despeses mentre intenten evitar l'augment d'impostosEL PUNT. Barcelona La crisi i l'històric mal finançament obliga els municipis a estrènyer-se el cinturó. La trentena de municipis de la regió metropolitana consultats per aquest diari admeten que han enregistrat caigudes dels ingressos vinculats a la construcció de fins al 50%. La majoria ja han posat fil a l'agulla i treballen en l'elaboració d'un pressupost pel 2009 molt ajustat. Tot i això, no volen ni augmentar la pressió fiscal –la qual cosa vol dir augment d'impostos i taxes al voltant de l'IPC– ni reduir les partides relacionades amb els serveis a les persones. Hi ha altres partides, però, que comencen a caure: molts congelaran els sous dels càrrecs electes, altres reduiran les aportacions als grups municipals i a les entitats, i fins i tot alguns han suprimit el butlletí municipal o els mòbils. MENYS INGRESSOS A SANT CUGAT DEL VALLÈS. El pressupost del 2008 preveia un 4,93% menys d'ingressos ordinaris. S'ha calculat recaptar un 24,48% menys en plusvàlues, un 23,44% menys en la taxa d'obres i un 18,89% menys en l'ICIO respecte del 2007. Al juny, l'alcalde, Lluís Recoder (CiU), va assegurar en l'aprovació dels pressupostos del 2008 que els comptes eren «realistes» i que es podria «mantenir la qualitat dels serveis i la inversió a la ciutat». Amb vista al 2009 va admetre que caldria fer uns pressupostos «més restrictius». ATURADA IMMOBILIÀRIA A SANT QUIRZE DEL VALLÈS. L'aturada en l'activitat immobiliària s'ha notat els darrers anys i l'Ajuntament ha patit en molts casos anul·lacions o pròrrogues de llicències d'obres, fet que ha comportat deixar d'ingressar uns diners previstos. Una de les mesures que està implantant ara el govern local és negociar i tancar convenis urbanístics, com el del sector del Castellet, que representarà un ingrés de capital pel consistori. Amb vista a l'any vinent, es vol buscar la col·laboració amb el sector privat, per fer, per exemple, una zona esportiva. TRES MILIONS MENYS A CASTELLAR. Amb vista al 2009 el consistori preveu continuar executant mesures de contenció, estalvi i austeritat, i proposa la congelació dels sous de tots els càrrecs electes de confiança i les aportacions econòmiques als grups municipals. Els ingressos liquidats el 2007 a Castellar, tenint en compte l'impost de construcció i obres, plusvàlues i les taxes, són un 45,8% inferiors als que es van pressupostar. La previsió és que hi hagi una caiguda d'un 60% en aquests mateixos ingressos vinculats a la construcció i a l'activitat immobiliària, tot i que en l'aprovació del pressupost ja es va reduir en un 26%. L'estimació és ingressar 3 milions menys que els que es van recaptar l'any 2005, la pitjor dada de recaptació des de 1996. Els ingressos relacionats amb la construcció han passat de representar el 25% dels ingressos al 5%. El govern ja va adoptar al maig un pla de mesures extraordinàries, com ara buscar finançament del sector privat o delegar la gestió tributària. RUBÍ AFAVORIRÀ ELS DESOCUPATS. A banda d'un control molt estricte de la despesa corrent, l'Ajuntament pretén congelar els sous de polítics i càrrecs de confiança. En l'àmbit de personal, només es faran noves contractacions per poder desenvolupar la llei de dependència i posar en funcionament la nova biblioteca. La inversió, però, es mantindrà. Tot i que l'IPC pugi per sobre del 4,5, no incrementarà els impostos per sobre d'aquest percentatge. També s'està treballant en mesures socials per afavorir les persones a l'atur amb bonificacions i excepcions en les ordenances fiscals. MÉS PRESTACIONS SOCIALS A SABADELL. La construcció del CAP Sud de Sabadell va patir una aturada de prop de tres mesos per la fallida de l'empresa constructora. L'Ajuntament preveia un retard d'un any, però finalment es va poder refer el procés de concurs públic més ràpidament amb la intervenció de l'empresa municipal d'habitatge Vimusa i es van reprendre les obres. Pel que fa al pressupost del 2009, segons la regidora de Promoció Econòmica, Montserrat Capdevila, «sempre ha estat molt prudent», de manera que els ingressos derivats dels impostos de la construcció s'han computat com a extraordinaris. Així, «no s'ha hagut de fer un ajust massa gran». Tot i això, sí que s'ha produït un augment de la demanda de serveis a les persones. A més, l'Ajuntament reclama poder-se endeutar per fer front a les inversions previstes. DÈFICIT PER PRIMER COP A MONTCADA I REIXAC. L'alcalde, el socialista César Arrizabalaga, garanteix l'execució de les inversions previstes aquest any i la despesa social, tot i que l'Ajuntament tancarà amb dèficit per primera vegada després de mots anys. Per al 2009 s'aplicaran mesures de control de la despesa ordinària i el compromís és de no incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans. PALAU-SOLITÀ ESTUDIARÀ QUÈ ÉS PRIORITARI. La davallada de la construcció i de les transaccions de compravenda ha afectat els ingressos en concepte d'impost de construccions i obres i les liquidacions de plusvàlues. Per aquest motiu s'estudiaran les actuacions i les seves fonts de finançament, encara que es nodreixen exclusivament de fons aliens, per decidir quines són prioritàries. CAU EL SUPERÀVIT A VILADECAVALLS. En els últims tres anys l'efecte de la crisi s'ha notat, tot i que el pes del sector de la construcció és menor que en altres municipis i se sustenta molt amb els ingressos provinents de tres polígons industrials. El 2006 van tancar amb un superàvit de 900.000 euros, que es va reduir a 450.000 el 2007 i la previsió és que sigui d'uns 100.000 aquest any. S'han buscat alternatives per obtenir ingressos, com ara la instal·lació d'un mercadal amb el qual recapten uns 200.000 euros l'any. PESSIMISME A ARGENTONA. L'alcalde d'Argentona, Pep Masó (Tots per Argentona), reconeix que la crisi econòmica farà molt de mal als ajuntaments. «Haurem de retallar perquè la davallada serà importantíssima», assegura. Amb dades a la mà, Masó exemplifica l'abast de la retallada. «El 2006, vam ingressar 1,2 milions d'euros amb l'impost de llicències de construcció i les plusvàlues que es generen. En aquests mesos de 2008 n'hem ingressat 150.000», diu l'alcalde. Masó es mostra preocupat perquè els consistoris han assumit moltes competències, com ara arreglar les escoles o fer activitats esportives. «Retallar les subvencions a les entitats és de les últimes mesures que prendrem», diu l'alcalde. PREMIÀ DE MAR FA ANYS QUE S'ESTRENY EL CINTURÓ. A la segona ciutat del Maresme la crisi l'afecta en menor mesura. Premià de Mar fa anys que té el territori força esgotat i la força de la construcció no s'hi ha notat tant. L'alcalde, Miquel Buch (CiU), explica que des de fa uns anys s'ha aplicat un pla de sanejament: «Fa temps que ens vam estrènyer el cinturó.» Tot i això, posa com a exemple el finançament d'una part de la nova biblioteca. S'havia de pagar amb la venda d'uns aparcaments i estan costant molt de vendre. «L'ALEGRIA» S'HA ACABAT A PREMIÀ DE DALT. A Premià de Dalt, la crisi de la construcció sí que s'ha notat. «S'havia de ser conscient que aquests ingressos no eren estables», explica el regidor d'Hisenda, Josep Triadó (CiU). «L'alegria als ajuntaments s'ha acabat», hi afegeix. El 2006 es van ingressar 419.000 euros per llicències de construcció. A mitjan 2008, se n'han recaptat 30.000. MENYS INGRESSOS A ALELLA. L'Ajuntament ja ha començat a impulsar mesures per frenar la despesa corrent. En aquest sentit, l'alcalde, Andreu Francisco (ERC-LG), explica que ja ha donat instruccions per reduir la despesa corrent «allà on sigui possible» amb vista al pressupost pel 2009. Pel que fa als sous municipals, Francisco explica que des de fa cinc anys «ja s'augmentava per sota de l'IPC», però reconeix que si la crisi persisteix estudiaran la congelació dels salaris públics. Finalment, l'alcalde revela que «tot i haver fet ja les prediccions a la baixa, aquest any s'estan ingressant 500.000 euros menys del que s'havia previst pel que fa a construccions». AUSTERITAT MUNICIPAL A VILASSAR DE DALT. El consistori plantejarà eliminar «les partides que no siguin necessàries». I és que el seu alcalde, Llorenç Artigas (GEVD), ja ha anunciat la intenció d'engegar un període d'austeritat municipal. «S'haurà de revisar tot, des de les subvencions a les entitats fins als sous municipals, i si es pot aconseguir alguna jubilació anticipada a l'Ajuntament, millor». Finalment, Artigas ha reconegut que pel que fa a la construcció «s'ingressarà un 60% menys del que es va preveure». A banda de la crisi, l'alcalde creu que el mal estat econòmic dels ajuntaments es deu «a un mal finançament». CONGELACIÓ DE SOUS DURANT TRES ANYS A TEIÀ. L'alcalde del municipi, Andreu Bosch (ERC), explica que «ja deu fer dos o tres anys que en l'àmbit municipal es nota la crisi, incloent-hi el sector de la construcció». Aquests efectes han provocat que el consistori es vegi obligat a impulsar un pla d'estabilitat financer, que es preveu que s'aprovi aquest mateix mes. Precisament, un dels aspectes que recollirà aquest pla serà la congelació dels sous dels regidors i l'alcalde per un període de tres exercicis. SENSE AFECTACIÓ AQUEST ANY A ARENYS DE MAR. Ramon Vinyes, alcalde socialista del municipi, creu que la crisi no afectarà els comptes municipals del 2008. Ara bé, és conscient que «amb vista al 2009 s'haurà d'ajustar el cinturó, sobretot per limitar el creixement pel que fa a la contractació del personal de l'Ajuntament». Quant als ingressos per construccions, l'alcalde diu que la davallada forta es va notar a partir del segon semestre del 2008. CAU LA RECAPTACIÓ A SANT ANDREU DE LLAVANERES. Si el 2006 l'Ajuntament va recaptar en concepte d'impostos i taxes 1,3 milions d'euros, un any més tard la xifra s'ha reduït a 420.000. Segons el regidor d'Hisenda, Josep Molina (CiU), durant el 2008, fins avui, s'han ingressat per aquest concepte 150.000 euros. Tot i això, Molina confia que el cop més fort ja hagi passat i que no afecti de manera important futures inversions municipals. En aquest sentit, es confia que la venda de sòl públic –sobretot del nou polígon industrial que s'està construint– generi ingressos nous que es puguin destinar a obres. APOSTA DE CONGELACIÓ DE SOUS A CALELLA. L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), aposta com a sortida a la crisi per la congelació de sous, tant d'ell mateix, que té dedicació exclusiva, com dels dos regidors més que estan a mitja jornada. I és que els ingressos municipals s'han reduït, en alguns casos, per sobre del 50%. «El que no estem disposats a tocar són els serveis i les prestacions socials que ofereix l'Ajuntament», va comentar Juhé, que també considera molt probable la necessitat de retallar considerablement les subvencions que s'atorguen a les entitats locals. RETALLADA A LES ENTITATS A PINEDA DE MAR. «Som conscients que es tracta de mesures impopulars, però en una situació d'excepcionalitat com la que vivim cal un esforç de tothom.» L'alcalde de Pineda, el socialista Xavier Amor, assumeix que malgrat que el pressupost per al 2008 es va fer «a la baixa» amb vista de les males perspectives econòmiques, els comptes municipals dels primers mesos «no són positius». El govern calcula que es pot tancar l'any havent ingressat uns 2,3 milions menys. «En impost de construccions havíem pressupostat 1,4 milions d'euros i fins ara només hem recaptat 440.000 euros, i en plusvàlues el desajust és més gran, perquè prevèiem uns ingressos de 3,2 milions d'euros i ara no arribem al milió», explica l'alcalde. Amb vista d'aquesta situació, la reacció del govern ha estat «estrènyer-se el cinturó, implantant un paquet de 50 mesures d'estalvi i control econòmic». Entre les propostes destaca la de retallar les quantitats que es donen a les entitats locals, que es preveu que sigui d'un 15%. FONS SOCIAL A SANTA COLOMA DE GRAMENET. L'Ajuntament de Santa Coloma preveu que la crisi econòmica redueixi un 30% la recaptació d'impostos relacionats amb el sector immobiliari (IBI, plusvàlues i llicències d'obres). En termes absoluts, la pèrdua econòmica per a les arques municipals serà d'un milió d'euros. L'alcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, va anunciar fa uns dies una sèrie de mesures per pal·liar els efectes de la situació econòmica, que passen per reservar un fons social d'un milió d'euros. Amb aquest coixí es pretén ajudar les famílies i persones que tinguin problemes per pagar la hipoteca, s'hagin quedat a l'atur o no puguin fer front a determinades despeses. NO AUGMENTAR LA PRESSIÓ FISCAL A SANT ADRIÀ. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha recaptat aquest any un 60% menys que l'any passat en impostos relacionats amb la construcció, un fet que obligarà al consistori a fer una revisió genèrica de les partides pressupostàries per al 2009. El govern ja pensa a enfortir la dotació per a les actuacions socials sense aplicar una pujada excessiva dels impostos. NI UNA LLICÈNCIA A MONTGAT. L'Ajuntament de Montgat no ha donat cap xifra sobre els efectes de la crisi, però sí una dada preocupant per a un municipi que en els últims anys ha experimentat un creixement econòmic basat, en gran part, al sector de la construcció: del començament d'any ençà, cap promotor ha demanat llicència per construir un bloc de pisos. SENSE MÒBILS MUNICIPALS A VILANOVA. El govern de Vilanova i la Geltrú vol retallar un milió i mig d'euros de la despesa pública reduint el que gasten en protocol, publicacions i telefonia. Abans que acabi l'any, l'Ajuntament ha anunciat que suprimirà alguns dels telèfons mòbils de titularitat municipal, que retallarà la factura dels altres i que reduirà la despesa del càtering dels actes institucionals. A més, el govern també ha decidit suprimir l'edició del butlletí municipal. Per l'alcalde, Joan Ignasi Elena (PSC), aquestes mesures poden fer més per l'economia municipal que accions simbòliques com ara la congelació dels sous dels regidors, que sí que aplicaran l'any vinent, però que suposa un estalvi de poc més de 40.000 euros. Vilanova ha deixat d'ingressar 4 milions d'euros per la caiguda de la recaptació en impostos com les plusvàlues, les llicències d'obres i d'activitats. SERVEIS A LES PERSONES A VILAFRANCA. L'Ajuntament no reinvertirà en obres d'infraestructura els prop de 2 milions d'euros que encara tenen del superàvit de l'any passat per poder-los refinançar, i el nou pressupost municipal, que ara es comença a negociar, serà «extremadament prudent», segons ha explicat la regidora d'Hisenda, Maria Batet. La regidora explica que tot i que el nou pressupost preveu una «important reducció» d'ingressos relacionats amb la construcció, mantindrà les partides de serveis a les persones i de les polítiques actives de creació. MÉS SERVEIS A LES FAMÍLIES A SANTA MARGARIDA. Santa Margarida i els Monjos és un dels municipis amb més activitat industrial, la qual cosa assegura ingressos municipals en concepte de l'IAE i dóna menys pes a la construcció. L'alcalde, Jordi Girona, diu que malgrat la crisi no es reduiran els serveis a les famílies, ja que es preveu un increment de població per l'any que ve. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|