No només es tracta de penjar estelades i senyeres, de fer discursos de polítics i ofrenes florals. Molts municipis gironins van aprofitar la celebració de la Diada per organitzar activitats de tota mena. El ventall de possibilitats era ampli. N'hi va haver que es van dedicar a fer inauguracions. És el cas de Riudellots de la Selva, Vilajuïga o Calonge, que van estrenar, respectivament, Casa de Cultura, passeig i parc. Uns altres van optar per la gastronomia. A Bescanó va tenir lloc una arrossada popular, i a Riumors s'hi va celebrar la desena edició de la cargolada, que aquest any incloïa també un concurs culinari i, com a novetat, un altre de dibuix. A Celrà hi va haver un esmorzar popular.

Però la majoria de poblacions van optar per actes lúdics en què, òbviament, la cultura catalana era la principal protagonista: sardanes, gegants i capgrossos a Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, l'Estartit, Sant Joan les Fonts o Sant Julià de Ramis, per exemple. Però com és obvi, la presència de la senyera va ser total, fins i tot al Santuari de Finestres, a Sant Aniol, on se'n va despenjar una de grans dimensions de cara al cingle. I a Sant Joan de les Abadesses es va fer una activitat en què es va fer memòria dels efectes de la Guerra Civil espanyola.

I una altra celebració ben nostrada és la dels aplecs. Ahir, i per cinquè any consecutiu, va tenir lloc el de Terra Negra, en la confluència entre els municipis de Caldes, Llagostera, Vidreres i Tossa de Mar. En l'acte, l'organització del qual enguany tocava a Caldes de Malavella, es va explicar la història dels poblats i les pissarres de terra negra. A Girona, en canvi, al migdia encara s'hi feien presents els efectes del concert de dimecres al Palau de Fires en motiu de la Diada, que va deixar tot l'entorn de l'equipament ple de brutícia.