El fet que l'inici de les ofrenes matinals s'avancés mitja hora més respecte a edicions anteriors va dissuadir part dels concentrats, que ni tan sols arribaven al centenar quan el president de la Generalitat, José Montilla, els consellers del govern tripartit i els membres de la mesa del Parlament van dipositar les ofrenes de les dues institucions davant el monument d'homenatge a l'històric conseller en cap de la Generalitat.

Malgrat l'escassa afluència de manifestants, els representants del govern i de la cambra catalana no es van lliurar dels primers crits d'«espanyols» i «botiflers» que els van llançar els col·lectius independentistes. A l'escridassada, conjunturalment, s'hi van sumar representants de diversos grups antitaurins i els treballadors de l'empresa de material elèctric Simon, que protestaven contra l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) anunciat per la companyia.

A partir d'aquí, diferents entitats i associacions del país van seguir el ritual. En aquests casos, entre els quals hi havia Òmnium, l'Associació d'Expresos Polítics i l'Institut d'Estudis Catalans, els aplaudiments van predominar. Hi va haver, però, alguna escridassada per a la delegació del RCD Espanyol, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta, també va rebre uns quants crits adversos.

ELS PARTITS, AL PUNT DE MIRA
Les delegacions dels partits polítics amb representació parlamentària van ser el blanc dels insults dels concentrats. Especialment la del PP i la del PSC, que no van ser respectades ni tan sols quan van cantar Els segadors . Els dos partits van suportar els crits de «puta Espanya» estoicament. I els socialistes, encapçalats per Isidre Molas, Manuela de Madre i els consellers Antoni Castells, Joaquim Nadal i Montserrat Tura van mirar d'apaivagar la cridòria –sense fortuna– amb el càntic «Visca, visca, visca, Catalunya socialista».

CIU I LA CASA GRAN
Les delegacions de CDC i UDC, després de les matineres ofrenes per separat, van participar més tard en la cerimònia conjunta de CiU. Curiosament, però, mentre Jordi Pujol, Artur Mas, Josep Maria Pelegrí i Xavier Trias portaven el ram amb les sigles de la federació, per la banda esquerra, els convergents Francesc Homs i Jordi Vilajoana van dipositar una altra ofrena amb l'emblema de la Casa Gran del Catalanisme, el projecte que a Unió volen deixar al marge de la seva relació amb CDC. Enmig dels xiulets, els representants d'ERC i les JERC esperaven el seu torn per arribar fins al monument, fora de la cua de la ronda de Sant Pere.

ENTRE CAROD I CARRETERO
Per part dels republicans, el president, Joan Puigcercós, i el secretari general, Joan Ridao, van ser els encarregats de portar les flors fins al peu de l'estàtua, mentre que l'expresident del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, va ocupar un lloc discret al capdavant del seguici d'ERC, enmig d'alguns crits a favor del crític Joan Carretero. Els representants d'ICV-EUiA tampoc es van estalviar la pluja de xiulets; amb tot, el diputat al Congrés Joan Herrera i el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, van ser els únics que es van apropar a interessar-se pel futur laboral dels treballadors de Simon.

OFRENA FESTIVA A SANT BOI
L'altra cerimònia tradicional per la Diada, l'ofrena a la tomba de Casanova a Sant Boi de Llobregat, va transcórrer amb molta més tranquil·litat. L'acte es va iniciar amb la hissada de la bandera al ritme del Cant de la Senyera , i després de les ofrenes de José Montilla, Ernest Benach i unes 150 entitats i associacions culturals, esportives, empresarials i polítiques del municipi, es va cloure amb el cant d' Els segadors . Com cada any, l'ofrena més multitudinària, amb la participació de les principals entitats i institucions del país, va tenir lloc davant el monument a Casanova, a la confluència de la ronda de Sant Pere i el carrer Alí Bei. Més allunyada dels xiulets, les càmeres i els micròfons, la tomba del conseller en cap a l'església de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat va ser l'escenari de l'altra cerimònia de cada Diada, també encapçalada pels presidents Montilla i Benach.