Sota el lema «Tu formes part de la nació catalana, que no decideixin per tu!», la PDD va aplegar representants de les principals entitats i partits del país –amb la notable absència del PSC– en una concentració unitària contra les «intromissions» de l'Estat a l'autogovern. Seguint la seva voluntat aglutinadora i com a nexe entre la societat civil i els partits, la Plataforma va fer una crida a la ciutadania a «ampliar» la unitat de país per reivindicar un sistema de finançament just davant del govern espanyol en particular. I a rebutjar, en general, totes les possibles «intromissions» contra l'autogovern català. Així ho recollia el seu manifest, que va llegir el president de la PDD, Jaume López.

Tres són els «atacs» que, en paraules del portaveu Xavier Altadill, pateix el país: la «impossibilitat» de garantir un finançament just; la «subordinació» al marc jurídic i polític, que pot retallar l'Estatut aprovat per la ciutadania; i els reiterats intents de «laminació» contra el català i la cultura, com el decret de la tercera hora de castellà a les escoles. Sobre el primer, l'economista i activista Arcadi Oliveres va argumentar que l'única solució per a Catalunya és l'assoliment del concert. Oliveres també va carregar contra l'actual model econòmic, que va definir com a «inviable». Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, va censurar la possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. «Un tribunal no pot vulnerar la voluntat del poble de Catalunya», va sentenciar, i va afegir que encara té menys legitimitat per fer-ho quan els seus membres estan «polititzats» i el país no hi té cap mena de representació. López Tena va advertir que, mentre el TC no es pronuncia sobre els set recursos d'inconstitucionalitat que planen sobre l'Estatut, la reforma no s'aplica. Per garantir la salut de la llengua i la cultura, Eli Moreno, de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, va demanar «valentia i decisió» al govern perquè no s'apliqui la tercera hora de castellà.

Com a única resposta a aquestes tres amenaces, la PDD va citar «el dret a decidir i la capacitat d'exercir-lo» en el manifest. Un text que no va convèncer el PSC, però sí que va reunir CiU, ERC, ICV i EUiA, amb Felip Puig, Joan Ridao, Dolors Camats i Mercè Civit al capdavant. Els partits van tornar a demanar la unitat per damunt dels interessos partidistes, sobretot en les votacions del pressupost de l'Estat en el cas que no hi hagi un bon acord de finançament. Però les crides a la unitat no es van desfer de l'ombra dels retrets. Des de Sant Adrià, el líder de CiU, Artur Mas, va sentenciar que «mentre el PSC tingui l'objectiu de no fer mal al PSOE i el d'ERC sigui el de quedar-se al govern, no podrem arribar del tot a la unitat». La resposta dels republicans no es va fer esperar en boca de Ridao: després d'haver pactar l'Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, Mas «no és la persona més indicada» per veure esquerdes en el front comú.