A les vies urbanes és on ha proliferat amb més força la col·locació de ressalts per fer reduir la velocitat dels vehicles. Els ajuntaments han pres aquesta mesura com una bona eina perquè els automòbils no puguin excedir la velocitat permesa. Tot i la proliferació, el Ministeri de Foment encara no ha elaborat cap normativa que reguli l'ús d'aquests reductors de velocitat, amb la qual cosa els ajuntaments tenen màniga ampla per col·locar els que considerin més oportuns. Fa un parell d'anys, el Servei Català de Trànsit va anunciar que faria un catàleg sobre els diferents ressalts que es poden utilitzar, com a pas previ a la normativa, però finalment ha optat per elaborar un dossier tècnic de seguretat viària sobre elements reductors de velocitat, entre els quals hi ha els ressalts. S'hi poden trobar indicacions sobre quins elements són els més adequats, segons les característiques de la via on hagi d'anar instal·lat.

Aquest dossier és força útil per als ajuntaments ja que permet encertar quins elements són els adequats per a cada tipus de via. Trànsit, però, adverteix als ajuntaments que els ressalts no són els únics elements reductors de velocitat, i que n'hi ha d'altres de més efectius i menys molestos. «Els ressalts són una bona solució a curt termini en carrers on els cotxes passen a molta velocitat, però a llarg termini els ajuntaments han de plantejar-se redissenyar el model urbanístic i estratègic per incorporar en la mateixa fisonomia dels carrers altres elements, com ara fer més petits els carrils o deixar aparcar als costats per tal que el mateix conductor ja tingui la necessitat de reduir la velocitat», segons explica el cap de l'oficina del pla de seguretat viària, Xavier Almirall.