«Mai es van plantejar expectatives ni acords relatius a habitatges sobrants», assegura a través d'un comunicat l'Institut Català del Sòl. I continua: «De fet, es pensava que era impossible, per qüestions de superfície, disposar de pisos sobrants, i així ha estat. Hem passat d'habitatges de 20 m² a habitatges de 70 m²». L'organisme explica que per poder portar a terme la remodelació dels habitatges del Governador, tristament coneguts com les «casetes de paper» i construïts a principis dels anys 50 en condicions molt precàries, van haver de recórrer a altres solars del Verdum i de Roquetes. «Per tant, el Governador ha presentat dèficit d'habitatges.» En l'últim edifici construït de les promocions noves del Governador, però, van sobrar 35 pisos que el Consorci de l'Habitatge de Barcelona va destinar a famílies de tot el Verdum, i en règim de lloguer.

Segons l'Incasol, quan es va tancar el procés de remodelació dels habitatges del Governador, l'estiu del 2007, l'empresa pública responsable d'aquest procés, Reursa (Remodelacions Urbanes SA), «va esmerçar tots els esforços a ajudar a trobar solucions a totes les famílies que encara ocupaven habitatges antics, cas per cas». Eren una dotzena llarga de casos. Avui només en queden tres, amb els quals s'ha arribat a la via judicial, per manca d'acord. Durant la remodelació es va permetre que les famílies nombroses ocupessin més d'un pis sense remodelar, mentre esperaven el pis nou. Per alleujar la manca d'espai i per evitar també l'ocupació d'habitatges que s'anaven buidant. Per això, i perquè la remodelació es va allargar 14 anys, quedaven famílies senceres, fills dels afectats, vivint en les «casetes de paper», quan la remodelació ja havia acabat.

A dues de les tres famílies que encara hi viuen els van comunicar que els pertocava el domicili dels pares, els veritables afectats, als quals els han adjudicat pisos de 4 habitacions. Però no hi estan d'acord, diuen que són nuclis familiars nous ja que tenen fills.

El tercer cas és diferent: l'any 1992 es va publicar un cens dels afectats «precisament per evitar situacions d'abús i oportunisme». Aquest tercer veí estava en procés judicial de recuperació de l'habitatge l'any 1992, perquè el tenia llogat. Li han ofert un pis de protecció oficial però sense les condicions especials i molt avantatjoses que ha tingut la remodelació. No ha acceptat l'habitatge per motius econòmics. Tampoc un lloguer amb opció de compra. No obstant això, segons l'Incasol, aquest veí demana disposar de dues places d'aparcament.

Sobre aquest conflicte s'ha pronunciat el president de l'associació de veïns del Verdum, José Miguel Ventura. Diu que el barri està disgustat amb l'actuació de l'Incasol, perquè «hi ha gent a la qual li corresponia un pis i no l'hi han donat».