A Zapatero no li convé un debat encès que doni ales al PP i que deteriori perillosament les relacions del PSOE amb el PSC. I ahir, dies després que el seu vicepresident econòmic, Pedro Solbes, indignés els partits catalans a la cambra baixa blindant-se davant de les seves reivindicacions perquè s'apliqui l'Estatut, va reconèixer que Catalunya té «raons» per reclamar un nou finançament. Bàsicament, perquè els darrers anys ha experimentat un creixement de població «molt gran» que el model actual obvia –pren com a referència les dades del 1999– i que ha generat una forta «pressió» sobre l'educació i la sanitat. En una entrevista a Tele 5, Zapatero va subratllar que els catalans contribueixen al conjunt «igual que altres» territoris però tradicionalment han mantingut «presència» i «lideratge» en el debat del finançament, més encara amb el nou Estatut. El president espanyol, així, va negar que existeixi qualsevol «tipus d'enfrontament» amb el PSC i va garantir que l'acord amb tots els territoris «arribarà».
OPTIMISME PER L'ACORD
El líder del PSOE també va exterioritzar aquest convenciment en l'executiva del partit, de què forma part Miquel Iceta. Després de la reunió i carregat d'optimisme, el portaveu dels socialistes catalans va assenyalar que la voluntat del PSOE de tancar un pacte passa per trobar la «sintonia» amb Catalunya i «acollir» les seves «raons».
I és que el PSC, que es troba en la complexa conjuntura de voler mantenir la fermesa amb el finançament dins del govern sense erosionar irremeiablement les relacions amb els socialistes espanyols, també es va esforçar ahir a calmar les aigües. El seu president, Isidre Molas, va assegurar en declaracions a Catalunya Ràdio que «no hi ha tensió». El finançament, va dir, el negocien el govern de l'Estat i el govern català; no el pacten els partits polítics. En coherència amb l'ambigüitat que manté premeditadament el seu partit, Molas va mantenir la incògnita sobre l'apuntada possibilitat que els diputats del PSC al Congrés puguin desmarcar-se del PSOE en la votació dels pressupostos de l'Estat, i va rebutjar de nou que la negociació del finançament estigui lligada amb la dels comptes estatals.
«HI HA VINCULACIÓ»
No obstant això, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va reconèixer el que a hores d'ara ja és innegable: que estan vinculats «de fet». «Els pressupostos que presenti l'Estat inclouran l'aplicació d'un cert model de finançament, i del que tenim ara o del nou, però hi serà», va constatar en declaracions a RAC1. Ara bé, va deixar clar que el seu partit «decidirà quina posició adopta» en «el moment oportú».
Els pressupostos, de fet, són els que marquen la negociació del nou model, una vegada incomplert el termini del 9 d'agost que la reforma fixava perquè els governs català i espanyol concretessin l'aplicació del nou model en la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals. La Generalitat treballa ara amb l'objectiu de tancar l'acord abans que l'executiu de Zapatero presenti el seu projecte per als comptes de l'Estat, «de manera que no tinguem dubtes sobre què passa amb els pressupostos, va aclarir Castells, que va insistir que Joan Saura no va pactar «res» com a conseller amb la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega. Ell no té com a termini els tres mesos que Saura hauria acordat amb Madrid. En aquest context, va demanar «serenitat, sentit comú i sensatesa» a l'hora d'afrontar el debat i procurar no caure en la «exasperació i irritació» que poden generar les declaracions de dirigents polítics de fora de Catalunya. Precisament en aquest sentit, el conseller d'Economia es va mostrar esperançat que les paraules de Zapatero constitueixin una «pedagogia útil». Perquè ajudin, en altres paraules, a «baixar els ànims d'alguns que neguen el pa i la sal» a Catalunya.
)
