dimarts, 26 d'agost de 2008
> Entre dos i cinc dies
Les tècniques de reproducció assistida que requereixen les parelles que provenen de l'estranger són sobretot la fecundació in vitro amb òvuls de donant i també la inseminació artificial amb semen de donant. La primera es fa quan la dona que vol quedar-se embarassada no produeix òvuls de qualitat suficient i és la tècnica amb més resultats quan l'edat de la mare sobrepassa la quarantena. Es requereix, però, la donació d'òvuls d'una altra persona, una activitat ja autoritzada per la llei espanyola l'any 1988, i que va acabar-se de regular l'any 2006. En aquest cas, se selecciona i s'aïllen els espermatozoides amb més mobilitat del pare, que seran els que fecundaran els òvuls d'una donant. Un cop fecundats ja són embrions i es mantenen en cultiu en un incubadora fins que al cap d'entre dos i cinc dies es transfereixen a l'úter de la dona receptora un màxim de tres embrions. La inseminació artificial de donant és la que demanen sobretot mares solteres o parelles amb absència d'espermatozoides o altres anomalies importants. S'estimulen els ovaris per augmentar la possibilitat d'embaràs i es fa la inseminació amb una mostra d'esperma de donant.
|
