«La solució s'ha de trobar en els laboratoris, en les proves que s'estan fent a la recerca d'un mètode natural, no químic, capaç de neutralitzar l'insecte.» El cap del servei de Sanitat Vegetal, Jordi Giné, no amaga que a hores d'ara la plaga del morrut de les palmeres continua ben viva. «Hem fet avenços importants en la prevenció i fins i tot alguns exemplars malalts s'han aconseguit salvar, però quan arriben els rebrots el nombre de palmeres infectades es multiplica», assenyala el tècnic. Giné apunta que a final d'octubre o principi de novembre hi haurà una nova eclosió de la plaga. «El patró s'ha repetit en els últims tres anys, i durant la tardor les colònies del morrut ja han arribat al màxim d'individus i la destrucció de la palmera que els acull és molt evident», puntualitza.

PASSEJOS DE COSTA
El fet que de les deu comarques catalanes on s'ha localitzat l'escarabat menjapalmeres nou siguin a la costa no té gaire secret. «És en el litoral on la imaginació dels arquitectes ha dibuixat llargs passejos amb palmeres i on es concentra la major part d'aquests arbres», explica Jordi Giné. Precisament en una comarca de platja és on la plaga ha fet més estralls. Les dades recollides a 31 de juliol pel servei de Sanitat Vegetal sobre l'afectació del morrut mostren que al Maresme s'han hagut de destruir 1.393 palmeres, al Baix Penedès, 449, i, a molta més distància, el Barcelonès, amb 37 exemplars morts, i el Garraf, 36. A la demarcació de Girona, únicament hi ha dues comarques afectades pel morrut, que són la Selva i el Gironès. En el cas del Gironès només se n'ha recollit l'afectació d'una palmera, mentre que a la Selva, on el morrut ja va fer acte de presència l'any 2006 ja s'han detectats fins a 32 casos en sis municipis diferents.

De moment, l'espècie de palmera més afectada és la canària, «i en menor mesura, la datilera», però els experts no descarten que l'insecte descobreixi que també se sent a gust en altres tipus. Aquest insecte gregari ha desenvolupat una particular manera de fer-se amb un lloc propici on niar i alimentar-se: el cor del tronc de la palmera. Els membres adults de la colònia es dediquen a investigar la zona per localitzar aquells exemplars propicis. Es poden desplaçar a llargues distàncies i accedeixen a l'arbre a través de l'ull, on hi ha les fulles. Un cop dins barrinen fins a fer l'espai on deixaran els ous i on les cries trobaran menjar suficient per fer-se grans. L'afectació de la palmera no es fa evident, i no es nota la infecció a simple vista fins que sovint ja no s'hi pot fer res.

AJUDA LOCAL
Des del moment en què es va informar els ajuntaments de la necessitat de controlar la plaga del morrut de les palmeres, segons Giné hi ha hagut una bona predisposició per part de tots els municipis a col·laborar en la detecció i destrucció de nous exemplars. «Quan es tracta d'arbres plantats en llocs públics no és gaire complex, però quan es troben en cases particulars ens cal la complicitat dels consistoris», comenta el cap de Sanitat Vegetal.