«La solució s'ha de trobar en els laboratoris, en les proves que s'estan fent a la recerca d'un mètode natural, no químic, capaç de neutralitzar l'insecte.» El cap del servei de Sanitat Vegetal, Jordi Giné, no amaga que a hores d'ara la plaga del morrut de la palmera continua ben viva. «Hem fet avenços importants en la prevenció i fins i tot alguns exemplars malalts s'han aconseguit salvar, però quan arriben els rebrots el nombre de palmeres infectades es multiplica», assenyala el tècnic. Giné assenyala que a final d'octubre o principi de novembre hi haurà una nova eclosió de la plaga. «El patró s'ha repetit en els últims tres anys, i durant la tardor les colònies del morrut ja han arribat al màxim d'individus i la destrucció de la palmera que els acull és molt evident», puntualitza.

PASSEJOS DE COSTA
El fet que de les deu comarques catalanes on s'ha localitzat l'escarabat que es menja les palmeres nou siguin a la costa no té gaire secret. «És en el litoral on la imaginació dels arquitectes ha dibuixat llargs passejos amb palmeres i on es concentren la major part d'aquests arbres», explica Jordi Giné. Precisament en una comarca de platja és on la plaga ha fet més estralls. Les dades recollides l'1 d'agost pel servei de Sanitat Vegetal sobre l'afectació del morrut mostren que la comarca del Maresme i la del Baix Penedès són les més afectades. Així, a la comarca barcelonina s'han detectat fins a 1.393 casos, mentre que a la comarca de la demarcació tarragonina les xifres marquen un total de 449 palmeres afectades per aquest escarabat. Justament, la segona comarca catalana amb més afectació, com és el Baix Penedès, coincideix amb l'àrea on es va originar per primera vegada el focus a Catalunya l'any 2005.

Hi ha altres comarques catalanes amb palmeres aniquilades per la plaga del morrut, però amb una afectació molt inferior a les dues anteriors. Aquest és el cas del Barcelonès, amb 37 exemplars morts, i el Garraf, amb 36. De moment, l'espècie de palmera més afectada és la canària, «i en menor grau, la datilera», però els experts no descarten que l'insecte descobreixi que també se sent a gust en altres tipus de palmera.

COM ACTUA?
Aquest insecte gregari ha desenvolupat una particular manera d'aconseguir un lloc propici per niar i alimentar-se: el cor del tronc de la palmera. Els membres adults de la colònia es dediquen a investigar la zona per localitzar aquells exemplars propicis. Es poden desplaçar a llargues distàncies i accedeixen a l'arbre a través de l'ull, on hi ha les fulles. Un cop dins barrinen fins a fer l'espai on deixaran els ous i on les cries trobaran prou menjar per fer-se grans. L'afectació de la palmera no es fa evident, i no es nota la infecció a simple vista fins que sovint ja no s'hi pot fer res. Les autoritats recomanen que no es podin les fulles fins a l'època que fa fred, perquè cada fulla tallada suposa una ferida que atreu l'insecte.