A Catalunya, centenars de persones se sotmeten anualment als assajos clínics en fase 1, unes proves en què per primer cop es vol demostrar la seguretat de medicaments i vacunes en humans (sempre sans). Les motivacions d'aquests voluntaris són diverses: alguns ho fan per amor a la ciència, altres pel benefici social que poden tenir els resultats d'una determinada investigació i també n'hi ha qui s'hi presta amb l'objectiu d'obtenir uns beneficis extres, que varien en funció del temps invertit i el tipus de prova. Tot i així, la participació en un assaig no comporta automàticament una remuneració. «Els voluntaris que es sotmeten a l'assaig d'una vacuna no perceben cap tipus de retribució (només se'ls paga aquelles despeses derivades de la seva participació) perquè es considera que aquest compost els reporta un benefici», assegura Magda Campins, cap clínica del servei de medicina preventiva de l'hospital Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de recerca de la vacuna de la grip aviària d'aquest centre hospitalari. A més a més, Campins afirma que els medicaments solen tenir més efectes adversos que no pas les vacunes. Sigui com sigui, assegura Pere Joan Cardona, cap de la unitat de tuberculosi experimental de l'hospital Germans Trias i Pujol, «el risc segueix sent molt baix perquè prèviament es realitzen moltíssimes proves amb animals i tot passa per la supervisió de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris».
En els darrers anys, la participació en assajos clínics de medicaments en fase 1 ha augmentat de forma considerable i les conductes irregulars també han anat sent més freqüents. Una realitat que perjudica els resultats de les investigacions, ja que aquests depenen, en gran mesura, del compliment de les normes que s'exigeix als participants. I malgrat que, en un principi, aquests s'han de sotmetre a tot tipus d'anàlisis per comprovar que el seu organisme no presenta cap complicació que pugui enterbolir les conclusions de l'assaig clínic, molt sovint aquests conillets d'Índies han de seguir, a més a més, una dieta i uns hàbits i evitar participar en més d'un assaig alhora. Els voluntaris han de deixar passar un temps prudencial entre la realització d'una prova i una altra. És en aquest període prudencial en què s'han registrat més incompliments. Per aquest motiu, el Departament de Salut va crear, a principi del 2007, un registre que centralitza les dades dels participants en els assajos clínics realitzats, exclusivament amb medicaments (aquestes són les proves que es paguen). «L'objectiu és evitar que un individu participi en un altre estudi en el període que se'n diu de blanqueig, un termini d'uns tres mesos», explica Salvador Cassany, cap del Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris de la Generalitat de Catalunya. Es tracta, comenta Cassany, d'un registre pioner a l'Estat espanyol i força innovador en l'àmbit europeu, s'hi han adherit sis hospitals catalans, i ja hi ha 306 inscrits. Les dades reben un tractament molt curós. i per això «només els responsables del registre hi poden accedir», indica aquest alt càrrec. De moment, el registre ha permès detectar tres persones que van vulnerar el temps de blanqueig.
A banda del registre, s'intenta que la compensació econòmica no sigui un reclam i incentivi la gent a participar en els assajos sense control.